Els organitzadors han de vetllar per tal que aquesta mega beatificació tingui uns adequats plantejaments evangèlics, eclesials i cívics. No ha de quedar en mans manipuladores integristes. Sectors catòlics, progressistes i moderats, no són partidaris d'aquestes manifestacions religioses espectaculars pel risc de devaluar-les en expressions típiques del nacional catolicisme. 

Cal deixar constància, en tot cas, que aquesta beatificació se celebrarà a Tarragona perquè la Tarraconense és el primer lloc de la península ibèrica on s'establiren les primeres comunitats cristians i hagueren els primer màrtirs. En queden testimonis documentals i també de pedra con l'amfiteatre de la capital tarragonina on Fructuós, Auguri i Eulogi foren martiritzas. Els fets històrics demostren que la Tarraconense (actual geografia de Catalunya) existeix com entitat molt abans que hi hagués l'estat espanyol.. i encara molt més abans que la seva actual Constitució.

La persecució religiosa durant la guerra civil va existir als dos bàndols, el republicà i el feixista. Dues emblemàtiques personalitats catalanes, per exemple, foren víctimes del franquisme. Manuel Carrasco i Formiguera (polític democristià i catalanista, sobiranista es diria avui) i Francesc Vidal i Barraquer (cardenal que va morir a l'exili). El lema que figura en la tomba del cardenal és aquest: "He estimat la justícia i he odiat la iniquitat. Per això moro a l'exili". Ni Carrasco i Formiguera ni Vidal i Barraquer seran ara beatificats malgrat sofrir mort i exili per les causes de Catalunya i del Crist.