Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de de setembre del 2016 | 10:20
Crònica · Afers religiosos

El bisbe Omella és una ferida de l'Església catalana

Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, és una ferida de l'Església catòlica barcelonina i catalana degut a algunes de les seves decisions. Una d'aquestes decisions d'Omella és el menyspreu que suposa no haver assistit a la missa que la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat organitza cada 11 de Setembre per pregar pels patriotes catalans morts des del 1714.

Una altra decisió és nomenar per càrrecs diocesans a sacerdots que varen decidir formar-se en una institució eclesiàstica de Toledo caracteritzada pel seu caràcter ultraconservador i ultra espanyolista. Són els sacerdots Francesc Xavier Prevosti Vives, Fernando Maristany, Juan Pedro Pulido.

Els nuclis ultres existents a Barcelona estan satisfets per les decisions d'Omella. Són nuclis que insulten i menyspreen al cardenal Lluís Martínez Sistach, al bisbe Sebastià Taltavull, als cristians que s'inspiren en l'Evangeli i en el renovador concili Vaticà II.

L'arxidiòcesi barcelonina s'està dividint. El laïcat i la clerecia majoritaris i fidels al Vaticà II discrepen de l'espiritualisme i el pietisme de l'Hermandad de Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón de Toledo on s'han format els citats Prevosti, Maristany i Pulido amb les doctrines dels cardenals Marcelo González Martín (1918-2004) i Antonio Cañizares.

El tarannà d'aquesta hermandad queda molt clara en la seva web. Un exemple: "La espiritualidad de los Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón se centra en el Corazón de Jesús, siguiendo aquello que la Iglesia nos enseña: que esta devoción es la norma más perfecta y síntesis de toda la religión cristiana (Pío XI). De la devoción al Corazón de Jesús nacen todas las actividades de piedad y de apostolado que realizamos cada día. En ello tiene su causa el ofrecimiento de obras que los alumnos realizan cada mañana para unir su vida, y cada una de sus acciones con el Corazón de Jesús, por la salvación del mundo. Esto lo hacemos unidos al Obispo de nuestra diócesis y al Papa, porque pertenecemos a la Iglesia".

Tot plegat és una ferida que recorda el títol d'un llibre publicat al gener del 2005: "Les ferides de l'Església catalana. La divisió de la diòcesi de Barcelona i els bisbes imposats". El seu autor és el periodista Jordi Lllisterri, director de www,catalunyareligió.cat i col·laborador en les pàgines de Religió de La Vanguardia. Les col·laboracions en aquest diari porten títols tan insípids com ""Primers nomenaments d'Omella a Barcelona". Què lluny queden títols tan expressius com "Les ferides de l'Església catalana" del llibre de Llisterri publicat fa 16 anys!



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat