La situació provocada per l'actitud i el comportament del rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Castellet, David de Vargas, era tan insostenible que finalment el Bisbat de Vic s'ha vist obligat a cessar-lo fulminantment.
Barcelona ·
El que era un rumor al carrer la setmana passada es va fer públic en el decurs de l'eucaristia de la comunitat del dissabte. La reacció dels fidels va ser tot un reflex de la crua realitat del calvari que ha passat Sant Vicenç de Castellet des de l'arribada del nou rector l'any 2006. Uns cinquanta fidels van actuar com a "palmeros", tot aplaudint el controvertit capellà, un grup de cristians al final del temple xiulaven i la resta de la comunitat cristiana ni hi eren.
Com van admetre diferents cristians en l'enquesta que va publicar Regió 7, entre els veïns del poble la majoria dels feligresos havien optat, des de fa temps, per abandonar la Parròquia i anar a missa a un altre lloc, a la capella de les dominiques de l'Anunciata de Sant Vicenç. Una mostra més de l'ambient de divisió, enfrontament i ruptura que ha generat el controvertit capellà David de Vargas.
Els fets protagonitzats per un capellà que ja havia originat problemes en altres poblacions han contribuït a augmentar el desprestigi de l'Església
Per això, la majoria dels veïns i de les veïnes van suspendre en l'esmentada enquesta la trajectòria del rector de la parròquia i, un cop es va confirmar la seva marxa, el mateix alcalde de Sant Vicenç de Castellet, Jordi Escudé, va afirmar que "amb el cessament confio que es vagi llimant la fractura social". D'aquí ve que l'editorial de Regió 7 publicat després de la confirmació de la notícia subratllés la sensació general de joia i alleujament.
Ara és temps de cicatritzar ferides i d'analitzar amb profunditat i equanimitat tot el que ha passat a Sant Vicenç de Castellet. Els fets protagonitzats per un capellà que ja havia originat problemes en altres poblacions –a Vila-real i a Castelló- i que ha comptat fins al darrer moment amb el suport incondicional del bisbe Romà Casanovas han provocat malestar, tristesa, perplexitat i, el més greu, han contribuït a augmentar el desprestigi de l'Església. "La comunitat eclesiàstica ha quedat trinxada" deia amb tota la raó el diari de referència de la comarca.
És l'hora, també, de demanar responsabilitats al bisbe de Vic que incomprensiblement s'ha negat a rebre els principals damnificats per l'acció d'un capellà seu. Com es pot justificar tanta ceguesa, tanta parcialitat i tanta negligència? Per què el bisbe Romà Casanovas no va fer un seguiment i una investigació de totes les denúncies, cartes, documents i testimonis personals que molta gent, de bona fe, va trametre a l'arxiprest, als dicasteris de Roma de la Santa Seu responsables dels capellans i de la disciplina, al nunci, als arquebisbes catalans i a ell mateix? A quina consciència cal atribuir les segures desafeccions i els abandonaments de la militància cristiana que ha provocat l'afer de Vargas?
