La figura de Castro simbolitza l'alliberament nacional i social del poble contra la dictadura de Fulgencio Batista que era  una titella del prostituït imperialisme nord-americà. Alhora l'envellit comandante Fidel deixa una Cuba sense eleccions lliures i democràtiques com qualsevol dictadura. Aquest Fidel Castro contradictori rep l'homenatge de la monarquia espanyola i del conglomerat de Colaus, Podemos i Cupaires. Però el Castro marxista i ateu dona una lliçó als antieclesials sectaris perquè es mostra comprensiu vers el cristianisme i la dimensió religiosa de la condició humana.

Tot això s'explica en el llibre "Fidel y la religión". Armando Hart escriu en el pròleg: "Un catòlic militant de profunda fe cristiana (el sacerdot Frei Betto) i un dirigent comunista (Fidel Castro), ben conegut per la seva indeclinable posició de principis, troben tema per un ampli diàleg i, quan acaba l'intercanvi, ambdós es senten més segurs de les seves pròpies conviccions i més interessats en estrènyer i profunditzar relacions en la lluita política pràctica". També explica: "El dogma tan predilecte dels reaccionaris sobre la impossibilitat d'entesa entre cristians i comunistes cau pel terra. Aquest llibre mostra la possibilitat i la urgència d'una entesa humana i profunda entre tots aquells que lluiten honradament a favor dels pobles, qualsevol que siguin les seves idees sobre Déu i la religió". Castro va regalar al Papa Francesc "Fidel y la religión" en la trobada que van mantenir el 20 de setembre del 2015 a l'Havana. Un llibre escrit fa trenta-un anys quan un Fidel, de cinquanta-nou anys, estava en la seva  plenitud existencial.