La Fundació Joan Maragall (FJM), que ara celebra 25 anys, té ple sentit en l'actual procés polític i en una Catalunya sobirana. La FJM fou creada per l'arquebisbat de Barcelona com un espai de reflexió i diàleg entre cristianisme i cultura contemporània.
Els seus impulsors triaren el nom de Joan Maragall per uns motius que són vàlids per l'església i la societat del segle XXI. Joan Maragall va ser un pensador creient i laic, amic de Torras i Bages i lector de Nietzsche, símbol del diàleg entre cristianisme i cultura, figura profundament arrelada a Catalunya i amb visió universal.
El seu esperit lliure, generós i solidari es mostra en les seves obres La ciutat del perdó i L'Església cremada. És el poeta del Cant espiritual, càntic d'amor a la vida, que no defuig l'interrogant punyent ni es tanca a una llum "més gran".
Durant aquests 25 anys, la FJM ha realitzat més de 800 actes, i ha editat 103 Qüaderns, 13 números de la darrera etapa de Qüestions de Vida Cristiana i la Història del pensament cristià. Amb motiu d'aquest aniversari, la FJM edita la memòria Creure i pensar. La inauguració d'aquest curs va versar sobre Mitjans de comunicació i religió: una relació acomplexada.
El últim número de Qüestions tracta sobre la independència des dels àmbits del pensament, la història, el diàleg, l'Església. Planteja qüestions diverses: com viure la incertesa que comporta transitar per un terreny desconegut? Com s'articulen el desig d'independència amb la universalitat d'una cultura com la catalana? Quin impacte té el procés que viu a Catalunya en les societats germanes de les Illes Balears i el País València?
I en clau eclesial: de quina manera el procés que viu el país interpel·la l'Església catalana? Com ens interpel·la el magisteri de l'Església? El patronat de la FJM està format actualment per Josep M. Carbonell, Pere Lluís Font, David Jou, Ignasi Boada, Miquel Calsina, Jaume Dant, Maria del Mar Galcerán, Ramon Pla, Joan Rigol, Francesc Torralba, i els sacerdots Antoni Matabosch, Armand Puig i Josep M. Rovira Belloso.