Els principis d'aquesta encíclica, que aborda la defensa i promoció dels drets humans, personals i col·lecitus, és aplicable a casos com el català. Segueixen alguns dels punts de la Pacem in Terris.

"Els homes, a tots els països i a tots els ambients, o són ciutadans d'un estat autònom i independent, o estan a punt de ser-ho. A ningú no li agrada sentir-se súbdit de poders polítics que provenen de fora de la pròpia comunitat humana o grup ètnic" (37).

"No es pot establir d'una vegada per sempre quina és la millor estructura segons la qual s'han d'organitzar els poders públics, com tampoc la forma més apta segons la qual s'han de desenrotllar les seves funcions específiques: funcions legislativa, administrativa i judicial" (61).

"Cal afirmar, de la manera més explícita, que una acció adreçada a reprimir i a sufocar la vitalitat i el desenvolupament d'aquestes minories és una gran violació de la justícia; i ho és molt més, si va dirigida a fer-les desaparèixer" (89). "Les controvèrsies eventuals entre els pobles no han de ser resoltes recorrent a les armes, sinó mitjançant negociacions" (119).

"Un acte de la més bella importància acomplert per les Nacions Unides és la Declaració Universal dels Drets de l'Home, aprovada en assemblea general el 10 de desembre de 1948. En el preàmbul es proclama com ideal a buscar per tots els pobles i totes les nacions el reconeixement efectiu respecte a aquells drets i a les llibertats respectives" (136).