El seu compromís cristià amb la democràcia i el catalanisme constitueix, avui, una crida a la tan necessària unitat de les forces sobiranistes, sobretot davant l'ofensiva de la casta política i mediàtica espanyola (PP, PSOE, C's, Podemos, TC, TSJC).

La missa exequial per Taxonera, a la basílica de Santa Maria de Montserrat, ha estat en el matí del mateix dia 22 de desembre en que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC d'Espanya) ha admès a tràmit la querella presentada pel fiscal general de l'estat, Eduardo Torres Dulce, que fa uns dies va dimitir com a conseqüència d'aquesta querella tan disparatada. L'objectiu de la part querellant (Govern espanyol i sindicat ultra Manos Limpias) és impedir que Catalunya decideixi democràticament i amb llibertat a les urnes el seu futur.

Marc Taxonera forma part d'unes generacions de nombrosos catòlics (laics, religiosos, sacerdots, monjos, bisbes) que viuen un cristianisme obert i un compromís cívic en defensa dels drets i de les llibertats de les persones i dels pobles. Gent com Aureli M. Escarré, Cassià M. Just, Josep M. Soler, Joan Carrera Josep Benet, Albert Manent, Josep M. Ainaud de Lasarte, Alfonso Carlos Comín, Joaquim Ferrer i tants altres.
La més alta honorabilitat d'un poble és la seva sobirania. I conquerir-la requereix entesa i unitat"
El monjo Taxonera va ser l'encarregat durant cinc períodes abacials de les relacions institucionals del monestir amb el món polític. Fou el braç eficaç de cinc abats i de la comunitat benedictina en l'acolliment de grups que s'aixoplugaven al monestir. L'abat Soler va dir en l'homilia del funeral: "El pare Marc va jugar un paper molt notable en la pràctica d'aquell 'acolliu a tothom' que el papa Pau VI va encarregar a l'abat Cassià Just".

El caputxí Joan Botam ha escrit a catalunyareligio.cat: "Marc Taxonera no fou bandera de ningú. Era, això sí, la llum de la gran força moral que l'assistia amb tots els lluitadors que posaren el seu gra de sorra per mantenir alta la honorabilitat del nostre poble". La més alta honorabilitat d'un poble és la seva sobirania. I conquerir-la requereix entesa i unitat.