El metge psiquiatra Jordi Vila-Abadal (1926), que fou monjo amb el nom de pare Plàcid al monestir, parla, entre altres nombrosos esdeveniments significatius, de Josep Tarradellas i l'autodeterminació en el seu llibre El meu Montserrat interior.
Les explicacions de Vila-Abadal són molt interessants perquè estan fetes des de la seva vivència personal en el món eclesial, cívic, cultural i polític del segle XX que condiciona el present.
Explicacions que són una lliçó històrica que avui cal tenir molt en compte sobre el paper que l'Església, els polítics, els cercles econòmics i els mitjans de comunicació poden jugar en el procés sobiranista actual.
Jordi Vila-Abadal va formar part de la secretaria de Presidència de la Generalitat quan Tarradellas va tornar del seu exili. Vila-Abadal va tenir una decepció forta de Tarradellas com polític.
Ho relata així: "Josep Tarradellas es limitava a fer una política correcta, és a dir, d'acontentament de les forces fàctiques. Quan deia que un polític havia de tenir sentit d'Estat es referia a tenir sentit d'estat espanyol i no català, com primer em pensava jo que volia dir".
Josep Tarradellas es limitava a fer una política correcta, és a dir, d'acontentament de les forces fàctiques" diu Vila-Abadal
Vila-Abadal assegura que el president espanyol de l'època, Adolfo Suárez, es va decidir pel retorn de Tarradellas quan a les eleccions espanyoles del juny del 1977 a Catalunya van guanyar els socialistes i el PSUC va treure molt bon resultat "i, a més, en tots els programes dels partits catalans hi havia el dret a l'autodeterminació".
Recalca: "Això va alertar els de Madrid i van accedir al retorn del president Tarradellas, perquè necessitaven algú que a Catalunya fes de dic de contenció de l'onada esquerranosa i autodeterminista".
