Un periodista li ha preguntat a Mariano Rajoy: "¿Què dir als catòlics perquè votin al PP?" Ha contestat: "Jo sóc catòlic però no li diré a cap catòlic que em voti per ser catòlic". La resposta és correcta però cal una precisió. Molts catòlics no són com Rajoy.
Ni per la manera d'entendre la política ni per la manera de viure la fe. Hi ha cristians en les diverses opcions polítiques. La pregunta del periodista pot ser formulada a la inversa. ¿Què dir als catòlics perquè no votin al PP? O també: ¿Què implica ser cristià o catòlic en l'activitat política?
Ser cristià implica, per exemple, que el PP de José Maria Aznar demani perdó, com ha fet Tony Blair, per haver enganyat a la opinió pública per justificar la invasió a l'Iraq, i també acabar amb el negoci brut de la venda d'armament,
Ser cristià implica posar fi a la corrupció en les estructures polítiques, socials i institucionals, i no manipular la lluita contra la corrupció de manera sectària i com a instrument per buscar la destrucció de les legítimes aspiracions polítiques dels conciutadans.
Ser cristià, i concretament catòlic, implica no pressionar a la Santa Seu en el nomenament de bisbes.
Ser cristià, i concretament catòlic, implica assumir la Doctrina Social de l'Església que exigeix respectar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles o nacions.
Ser cristià implica acceptar que un catòlic opti pel sobiranisme català i que un sobiranista català sigui catòlic.
Ser cristià implica que un espanyol, per exemple Rajoy que es confessa catòlic, respecti el sobiranisme català encara que no comparteixi aquesta opció política i que no tracti als sobiranistes catalans com delinqüents o terroristes
Ser cristià implica respectar, com indiquen les benaurances, als que tenen fam i set de ser justos, als compassius i als que treballen per la justícia, siguin sobiranistes espanyols o sobiranistes catalans.
Ser cristià implica, com indica l'episodi evangèlic del judici final, donar menjar a qui te fam, donar de beure a qui te set, acollir als forasters i immigrants, visitar als malalts i als que estan a la presó tant si els que realitzen aquestes accions bondadoses son sobiranistes espanyols com sobiranistes catalans
Conclusió. Els partits que respectin aquestes consideracions mereixen la confiança i el vot de la gent que intenta constituir una societat més lliure, més solidària i més sobirana. Els partits que no respecten aquestes consideracions no mereixen el vot de la gent.
