Ricard Maria Carles.

El fet s'ha conegut ara gràcies a unes revelacions del sacerdot Jaume Gonzàlez-Agàpito, que en aquella època era promotor de Justícia (fiscal general) de l'arxidiòcesi de Barcelona.

Gonzàlez-Agàpito elogia la claredat amb què Benet XVI combat els casos de clergues i religiosos pederastes. El sacerdor afirma, parlant en tercera persona: "Aquesta contundència l'hauria volgut trobar el promotor de Justícia de l'arxidiòcesi de Barcelona, ara fa més de 15 anys, en els membres de la jerarquia eclesiàstica, quan ell combatia la pederàstia d'alguns clergues a casa nostra i quan lluitava per canviar l'actitud de silenci i, fins i tot, d'aparent protecció de persones eclesiàstiques culpables de cometre diversos abusos sexuals".

El sacerdot es refereix a "ara fa més de 15 anys", és a dir, cap a l'any 1997, en ple pontificat de Ricard M. Carles. El període del cardenal Carles com arquebisbe de Barcelona va començar l'any 1990 i va acabar l'any 2004.

Aquestes revelacions són un cop molt dur contra el sector nacional-catòlic espanyolista o ultraconservador que té en Carles un dels seus principals instruments per influir a Roma en el nomenament de bisbes. Els temps actuals no són propicis a què Carles pugui afavorir l'ascens dels bisbes de la seva òrbita com Josep Àngel Saiz Meneses, Xavier Novell i Romà Casanova.

Roma haurà de pensar, més aviat, en bisbes que estiguin més compromesos amb el Vaticà II i la realitat del país, que siguin més ecumènics i més dialogants amb el segle XXI.