Ignasi Ricart.

Catalunya reivindica que, com poble o nació, té legitimitat a autodeterminar-se.

Molts pensadors al llarg de la història és refereixen a conflictes entre legalitat i legitimitat en els seus aspectes polític i ètic. Per exemple, Tomás d'Aquino (1225-1274), un dels filòsofs i teòlegs de l'Edat Mitjana més importants de la història dues vegades mil·lenària de l'Església.

Tomás d'Aquino sosté: "Quan una llei s'oposa a la raó, se l'anomena llei iniqua; en aquest cas, deixa de ser llei i esdevé un acte de violència". Aquesta confrontació de les lleis espanyoles amb les aspiracions i les raons de milers i milers de ciutadans es dona en la relació entre Espanya i Catalunya, sobretot ara amb especial intensitat.

La tesi tomista és recollida pel claretià Ignasi Ricart que l'aplica al legalisme constitucional espanyol actual. Ricart recorda que la Doctrina Social de l'Església Catòlica estableix que "el subjecte de l'autoritat política és el poble i aquesta autoritat s'ha de guiar per l'ordre moral".

El claretià Ignasi Ricart és un home savi i bo. És llicenciat en la Sagrada Escriptura pel Pontifici Institut Bíblic de Roma, divulgador de l'Antic i del Nou Testament, de l'ecumenisme i del diàleg interreligiós. És un home compromès amb l'Església i amb Catalunya. Va adherir-se al manifest signat per personalitats socialcristianes a favor del vot sí/sí en la consulta del 9 de novembre, malgrat les pressions del Govern de l'Estat, del seu Tribunal Constitucional, de la seva Fiscalia i de la seva caverna mediàtica.

Ricart també va animar tothom a participar en la consulta amb un "som-hi" i amb una crida a abandonar el pessimisme, el passotisme, l'ensopiment i la resignació. El mateix 9 de novembre, Ignasi Ricart va escriure aquesta piulada: "Bona diada. Sóc a punt de sortir a dir missa. Litúrgia significa: obra del poble, obra laica. Som-hi doncs: votació i missa per al poble".