Com que s'acaba la munició de l'11-M, la Brunete mediàtica, sempre àvida de combustible per seguir socarrant al personal, n'ha trobat un que generarà unanimitat entre els milicians de Recoletos, editora d'ABC, i les hosts de Pedro J. Acaba de començar el llançament de tomàquets al ministre de defensa al crit de "¿Donde estaban los inhibidores?". Els inhibidors no es refereixen a cap derivat del bromur sinó que són uns ginys que interfereixen les freqüències de ràdio que utilitzen, entre d'altres, els detonadors per ràdio com l'utilitzat al Líban contra tropes espanyoles fa uns dies.
I es que la premsa nacional s'ha abocat a favor de les tropes-víctimes que desafortunadament són objectiu de la versió local d'Al Qaida. Una postura que busca la torna de la guerra d'Iraq i donar als socialistes una ració de la seva pròpia medicina. En conseqüència, la premsa nacionalista és quasi monogràfica, entre funerals, acusacions al ministre, etc., i ha desat al calaix -ni que sigui per unes hores- la catalanofòbia i la persecució de navarresos euskalduns per les cantonades.
L'ABC, per exemple dedica quatre articles d'opinió i editorial a l'assumpte, una cobertura intensiva similar a la de El Mundo i La Razón que no val la pena comentar per no avorrir-vos, benvolguts lectors. El que sí que valdria la pena potser, és comparar-la amb la premsa britànica, francesa o nord-americana, que no fan excessius escarafalls quan reben similars males notícies de les seves respectives tropes desplegades a Afganistan, Iraq o l'Àfrica. Però és que en aquests països, deixant de banda que es prenen la política exterior seriosament, l'oposició no utilitza els morts en acte de servei i el govern no desplega soldats en zones de conflicte dient que són "zones segures". Ja se sap Spain is different també en això, potser per desinhibits.
