El col·lectiu Joan Creixell felicita les forces sobiranistes pels resultats del 27-S i creu que ja no hi ha pas enrere possible, i que els resultats, a pesar de l'ofensiva per terra, mar i aire de l'Estat, utilitzant mitjans legals (segons les seves lleis) i també inconfessables, no han pogut aturar la voluntat de la Catalunya multiclassista que vol esdevenir un Estat normal en una Europa de tots.
Barcelona ·
Ja amb una certa fredor per les hores passades, el nostre col·lectiu també creu que caldria haver fet més pel que fa a la coincidència i complicitat que s'hauria d'haver fomentat entre tots els sobiranistes. Interessos de classe d'uns i dels altres, de models socials, i de capacitat de risc, així com la participació de determinats personatges que han estat incapaços de crear l'ambient, la confiança i el convenciment que aquestes eleccions no eren més que un substitut d'allò que volíem fer: exercir el dret a l'autodeterminació. Una vegada més, hem fet un experiment.
L'enemic és a casa, i és la prepotència, la intransigència i les actituds miserables i els xantatges que, moltes vegades, han posat en perill tot el procés"
Ha guanyat la bona gent i han perdut els enemics de la nostra llibertat, però també han perdut aquells que volien instrumentalitzar la jornada electoral en una direcció o una altra.
Tribuna.cat té en marxa des de fa unes setmanes un equip que està treballant en passar comptes dins de casa per tal de fer descavalcar del procés persones i maneres de fer que no fan sinó entorpir-lo. I com hem dit tantes vegades, no és precisament l'Estat i els seus aparells i clavegueres els que més entorpeixen, ja que sovint ens impulsen amb la seva poca destresa.
L'enemic és a casa, i és la prepotència, la intransigència i les actituds miserables i els xantatges que, moltes vegades, han posat en perill tot el procés.
La primera batalla l'hem guanyat: el 27-S. Ara ens cal preparar la nova batalla, reestructurant les nostres forces, fent neteja a fons, amb un Estat major que sigui el que tantes vegades ens han promès: els millors"
No podem trair els més de dos milions de catalans i catalanes que tenen una gran esperança i una gran il·lusió per poder viure en el seu propi Estat, amb totes les conseqüències. I no volen seguir demanant permís a ningú, ni per equivocar-se. Però això requereix desconnectar-se d'Espanya i del seu projecte, no pas de la seva gent.
Hem de canviar de xip i de persones. Ara sí que toca construir un Estat. Arriscar-se i donar prioritat als sectors socials del nostre país que pateixen la crisi i la manca de serveis per culpa primordialment de l'espoli fiscal, però també per la manca de destresa i per actituds miserables de persones, polítiques i estratègies de les nostres institucions.
La primera batalla l'hem guanyat: el 27-S. Ara ens cal preparar la nova batalla, reestructurant les nostres forces, fent neteja a fons, amb un Estat major que sigui el que tantes vegades ens han promès: els millors. Però aquesta vegada de veritat.
El país, el projecte i el procés no poden dependre ni d'una opció política, ni d'una persona, ni de dues, perquè el que anem a fer és molt més important que tot això.