No es tracta solament d'un canvi en la sobirania nacional, que molt majoritàriament és acceptada, sinó que es vol un gran canvi per tal de construir un Estat, però un que sigui nou de trinca. Un Estat sense les xacres del passat per tal que torni a il·lusionar i per tal de fer un projecte amb una correlació de forces més democràtica i participativa. 

Hi ha, però, un element que els aparells de l'Estat i l'unionisme caldria que valoressin ja que el canvi, en aquest punt, és determinant: a Catalunya ja no s'accepta que hi hagi una elit de poderosos que decideixen el futur del país amb fosques reunions i cenacles. Avui la majoria del moviment democràtic i nacional català menysté les elits dels poderosos, ja no els hi té por a unes elits que cada dia són més valorades com a simples empleats de l'Estat o dels seus entorns financers: IBEX-35, tribuna del Bernabéu, Círculo Ecuestre, pont aeri, Grup Godó... i a un altre nivell, La Caixa, etc.

Com dèiem, fa sols 3 o 4 anys, tothom tremolava quan aquests poders fàctics es posaven en marxa. Avui, però, l'Estat i les seves elits es mostren indiferents a tota la bona gent del país i una gran part dels sectors financers independents, tecnològics, empresarials, sectors que se la juguen exportant i globalitzant-se. Per què ha passat això? Perquè, en el seu dia a dia, el seu negoci a Espanya és solament un complement, la resta del mercat és el món, i això provoca un gran canvi de fons, ja que els qui tenen aquestes actituds, majoriàriament no són empleats sinó propietaris o accionistes, i no es deuen a ningú, sols als seus clients i al mercat global.
L'Estat i els seus poders fàctics, amb urgència, han de veure la realitat: ja han perdut Catalunya"
Aquesta és una realitat que l'unionisme no entén. Com tampoc no entén com és que hi ha una gran desafecció a un projecte inexistent i decadent com l'espanyol, i que al seu torn això enforteix la idea i el repte de construir un Estat propi. I això és el que detecten els serveis d'informació diplomàtics de la UE, dels EUA, d'Àsia, etc.: Catalunya avui dia ja s'està separant d'Espanya, mentalment i econòmica, i molts d'aquests agents externs que estudien la realitat catalana comencen ja a dir que Catalunya se'n sortirà mentre que Espanya esdevindrà un problema, ja que s'ha quedat sense projecte.

Quan s'escrigui la història de Catalunya des dels anys 2011 a 2014, es veurà el profund canvi de la societat catalana, així com també s'entendrà que una contraoferta de l'Estat no és possible perquè no la faran i perquè ja no seria convincent. I pitjor encara: perquè ningú no se la creuria pels reiterats incompliments durant tots aquests anys. 

L'Estat i els seus poders fàctics, amb urgència, han de veure la realitat: ja han perdut Catalunya. Ara els hi toca preparar el futur de bon veïnatge en el marc d'Europa, en el qual caldrà trobar amb tota seguretat sinèrgies per col·laborar en infraestructures, economia, comerç, qüestions estratègiques i de seguretat, etc. Esperem que ho entenguin.