Una nació, una bandera'. Amb aquest suggerent títol, El Periódico ha ofert un editorial que podria estar signat perfectament per qualsevol dirigent del PSC. s un nou embat després que aquest dimarts regnés la incertesa al voltant de la capçalera de la manifestació a través de filtracions interessades en què s'apuntava que l'entitat cultural claudicaria i cediria davant les pretensions dels socialistes catalans. Des de diversos mitjans de la Corporació, primer, seguit d'alguns diaris digitals que van avançar-se als esdeveniments, va afirmar-se que la senyera acabaria encapçalant la marxa, tombant així el lema de consens Som una nació. Nosaltres decidim'. Va ser un nou element de pressió sobre l'entitat cultural, -que no buscaven, evidentmenmt, tots els mitjans que van publicar la 'notícia'- que tot i així no va cedir i va reiterar la seva aposta pel que ja havia estat pactat amb 600 entitats abans que esclatés aquesta absurda polèmica.
Però la pressió continua. L'editorial de El Periódico d'aquest dimecres evidencia que el PSC no dóna la batalla per perduda. El text mostra una visió, com a mínim, esbiaixada de l'origen de la manifestació i el seu propòsit.
El rotatiu del Grupo Zeta explica que "s'està posant en dubte" "l'evidència" que ha de ser el president de la Generalitat qui encapçali la manifestació "convocada en defensa de l'Estatut no retallat i per expressar la voluntat d'«autoafirmació i d'autogovern»".
"L'objectiu de la manifestació -continua el diari- està recollit de la declaració institucional del president Montilla llegida només una hora després que es conegués la sentència del Tribunal Constitucional. [...] Les intencions quedaven, doncs, clares, però després han sortit els guanyadors en aigües tèrboles que intenten desfigurar els objectius unitaris i encaminar la marxa cap als seus terrenys particulars".
Les frases són dignes d'estudi. Per començar, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ha expressat reiterades vegades la seva voluntat que Montilla encapçalés i se sentís còmode en la manifestació, tot i que a la vegada ha advertit que no es pot alterar tot el que s'havia consensuat anteriorment. I en segon lloc, és fals que la manifestació sigui "en defensa de l'Estatut no retallat". Precisament perquè la marxa ha de ser el màxim d'unitària possible, ha d'incloure a tots els catalanistes que defensen que s'ha de respectar la voluntat del poble de Catalunya, i això inclou als autonomistes, als federalistes, i als independentistes. Afirmar que la marxa és en defensa de l'Estatut és crear una divisió claríssima i portar la iniciativa al fracàs. Si Catalunya s'ha de mostrar com un sol poble aquest 10 de juliol, ho ha de fer manifestant-se pel que l'uneix, que és la defensa del seu dret a ser. I en aquest sentit, el lema Som una nació. Nosaltres decidim' és impecable i permet que s'hi senti còmode tothom. Només des del temor a possibles reaccions externes i a que molts catalans puguin expressar aquest dissabte la seva voluntat d'independència pot entendre's aquest conflicte ridícul i artificial. Seguir en aquesta línia només debilita la iniciativa i treu credibilitat al país.
D'altra banda, referir-se a Òmnium com a "guanyadors en aigües tèrboles" que pretenen "encaminar la marxa cap als seus terrenys particulars" és un insult a una entitat que porta un any preparant la resposta a la sentència, dialogant i acumulant consensos amb 600 entitats per encabir-hi a tothom.
