Amb més de trenta anys d'endarreriment, l'aristocràcia monàrquica i castellanitzada del Grup Godó s'adapta com els camaleons al gran canvi que s'està assolint en el país.
El Grup Godó sempre ha actuat intel·ligentment per defensar els seus interessos, els seus grans equilibris i els seus immensos negocis amb les administracions que han governat alternativament el país. S'han adonat, doncs, després d'oblidar-se de la frustrada expansió de La Vanguardia a la resta de l'Estat, que va fracassar estrepitosament, que hi havia un gran mercat interior dominat per una premsa local que amb la llengua del país ha aconseguit un espai important de lectors i publicitat.
Assegurada l'edició en llengua catalana a cost zero, pagant les administracions i els ciutadans, s'han llençat a una gran campanya míting a diverses ciutats del país que han despertat l'interès de la gent. I és que el fet que el grup Godó faci l'edició en llengua catalana de La Vanguardia i que al capdavant d'aquesta iniciativa hi situï a dos professionals seriosos i de catalanitat provada com David González i Rafael Jorba és positiu pel país i la seva normalització lingüística.
El que caldrà ara, però, és diferenciar aquests diaris amb una premsa nacional com l'Avui, El Punt, l'Ara i el Diari de Balears, que a més de ser normalitzats lingüísticament, el que escriuen, el que pensen i el que defensen es troba en el marc de la construcció nacional i de la nació catalana. La Vanguardia i El Periódico no deixen de ser dos diaris molt importants, evidentment, amb excel·lents professionals, però subtilment o directa construeixen el projecte d'Espanya, i subsidiàriament, de vegades acomplexadament, Catalunya. Aquesta és la diferència que hauran de tenir en compte els lectors, i no enganyar-se: hi ha dos projectes nacionals diferents.
Perquè un diari, no es defineix únicament per la llengua en que s'escriu, que també, sinó per l'imaginari nacional que promociona, que construeix dia a dia. En aquest sentit, el món del catalanisme ha de seguir defensant i promocionant la nostra premsa nacional.
Benvingut va ser El Periódico, amb la doble edició -45% d'exemplars en català, 55% en castellà- i benvinguda serà la nova edició de La Vanguardia, que esperem que es col·loqui en el 60% de català i el 40% de castellà com han assenyalat algunes enquestes.
