El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans dóna la següent definició de la paraula sordina: "Estri que, posat en un instrument músic, n'afebleix considerablement el so. Posar sordina a les seves reclamacions. Ressort que, en els rellotges de repetició, serveix per a impedir que toqui la campana o el timbre." s una definició que ve al cas per descriure algunes de les notícies que els darrers dies s'han produït en l'àmbit de la nostra llengua i la cultura. En aquesta crònica n'analitzarem una. Es tracta de les declaracions burlesques del jutge de l'Audiència Nacional, espanyola, sobre la decisió dels encausats per la crema de fotografies dels reis d'Espanya d'utilitzar la llengua catalana en el seu judici. Les mofes de José María Vázquez Honrubia han fet que el Conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, i la Consellera de Justícia, Montserrat Tura hagin expressat el seu malestar per l'actitud del jutge. Fins i tot la Consellera Tura ha enviat una carta. No cal ser un expert ni un visionari per intuir que aquestes queixes quedaran en un no res, com a molt una trucada telefònica, quatre copets a l'esquena i aquí no ha passat res. La presència de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia no només és pràcticament inexistent sinó que a més a més ha de fer front a una actitud de fons que el jutge Honrubia no té cap mena de problema a verbalitzar i explicitar, amb la complicitat de tot el seu entorn i de la institució que representa. Aquest cas és molt greu, no tant pel detall concret de l'actitud burleta sinó pel que denoten de fons. També es posa en evidència la poca capacitat o ganes de resposta per part l'executiu català. En aquest cas no reaccionar de manera intel·ligent i decidida és reaccionar en negatiu, és acceptar que la llengua catalana s'ha de conformar en un estatus minoritzat i de segona. Ara s'ha tornat a visibilitzar a la justícia, però no fa pas massa es vivien incidents a les Corts espanyoles quan alguns diputats catalans volien expressar-se en català. Sembla que més de 30 anys de democràcia no són suficients per poder utilitzar institucionalment i oficialment la llengua del 20% de la població de l'Estat Espanyol. El Consell d'Europa ja va denunciar que l'Estat Espanyol incomplia la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en l'àmbit de la justícia. Ara ha quedat clar que no només l'incompleix sinó que, si pot, se'n mofa. s per això que cal preguntar si es farà alguna cosa més que fer cartes i declaracions vistoses a mitjans de comunicació.
De què serveix apel·lar a una suposada Espanya plurinacional i diversa si després qui ho diu i els partits i institucions que ho defensen no fan res? Massa sovint sembla que es prefereixi posar una sordina que tapi aquests incidents i fer que caiguin en l'oblit o en l'anècdota i no fer entrar en contradiccions o situacions incòmodes als nostres representants a les Corts Espanyoles o als nostres governants.
