Aquesta setmana finalment s'han presentat els primers llibres en format electrònic en català, els anomenats e-books. A través del portal www.edi.cat les editorials Angle, Bromera i Cossetània han posat a la venda 24 títols dels seus catàlegs.
Com ja hem comentat en d'altres cròniques, sembla que ara les millores tècniques dels aparells que han de permetre la lectura d'aquests llibres permeten fer un plantejament més seriós sobre el futur del llibre electrònic. Tenint en compte els preus d'aquests aparells electrònics (que oscil·len entre els 300 i els 700 euros) i el que diuen els índexs de lectura del nostre país (més aviat baixos), és de preveure que de moment només persones amb un cert poder adquisitiu i amb uns hàbits de lectura consolidats es plantejaran l'opció electrònica. A la llarga, però, és indubtable que el món editorial té un repte amb moltes oportunitats, i també amenaces, com s'ha demostrat en l'àmbit de la indústria discogràfica.
Parlar de revolució pot ser una mica agosarat i fins i tot pretensiós, però ara s'inicia un període de grans canvis que caldrà seguir atentament. En un altre nivell sembla que l'ajuntament de Barcelona s'ha decidit a aplicar una iniciativa en l'àmbit de la cultura que ja és present en moltes capitals europees. Es tracta de la gratuïtat, molt limitada, de l'entrada a uns quants museus de Barcelona. El que en principi sembla una notícia vistosa i positiva cal posar-la entre moltes cometes. La gratuïtat només s'aplicarà unes hores el diumenge a la tarda i només a museus municipals.
Per tant no és ni una iniciativa massa innovadora ni tampoc massa ambiciosa que respongui a un plantejament global. En l'àmbit de la cultura sembla que el consistori barceloní no té la visió i el nervi que tenen altres ciutats. La sensació és que sovint, massa sovint, tot gira més al voltant d'organitzar esdeveniments amb l'objectiu de fer titulars i captar turistes culturals. Això en si mateix no té perquè ser negatiu, sinó fos perquè de la capital de Catalunya s'espera que sigui la punta de llança i referent en polítiques culturals i en la projecció de la cultura catalana. Si històricament la ciutat ha sabut tenir visió i adaptar-se als nous temps abans que ningú, ara no ens podem permetre quedar enrere i maquillar-ho tot amb titulars i campanyes de màrqueting. Com a mínim en l'àmbit editorial tenen les coses més clares a l'hora d'adaptar-se als nous temps.
