Informàvem la setmana passada que la nova administració de Barak Obama a situat l'art i la cultura entre una de les seves prioritats estratègiques. No només han incrementat la dotació econòmica destinada al suport a aquestes activitats sinó que també es crearà un càrrec dins la Casa Blanca. s un fet rellevant, molt rellevant, que en temps de crisi, es prioritzi donar suport a la cultura. s la mostra que una bona política cultural també és una molt bona i fins i tot excel·lent política social. En el cas dels Estats Units ja hem comentat en més d'una ocasió que bona part de la seva acció exterior pivotarà sobre la diplomàcia pública i la diplomàcia cultural. Això és un altre motiu, de pes, per mantenir i apostar per la cultura.
Aquests tipus de polítiques no només tenen un benefici econòmic, sinó que també tenen un impacte positiu en l'estat d'ànim, l'autoestima, de la societat i el país. A Catalunya parlar de cultura implica parlar de llengua i parlar de llengua vol dir parlar d'integració. s una correlació de factors i idees que configura un model i un exemple que ens situa, altre cop, com un cas únic. Totes les cultures i les persones tenen identitat, i la identitat està relacionada amb l'autoestima de les comunitats i dels individus. A Catalunya la llengua és un factor d'identitat. De fet les llengües menys parlades identifiquen més, i per això són un instrument valuós d'inclusió social, com molt bé sabem a Catalunya. s per això que ara que estem immersos en una situació de crisi de conseqüències poc clares, és més important que mai tenir visió a llarg terme. Això implica fer una aposta cultural clara, i treballar amb energia per la cohesió social. s per això que cal celebrar i valorar dues exposicions realitzades per Plataforma per la Llengua i que es van presentar divendres al Parlament de Catalunya: "Obre't en català" i "El català? s chévere!". L'objectiu d'aquestes dues exposicions és fer-nos reflexionar sobre la importància que té l'acollida lingüística per fer que la nostra societat sigui inclusiva i integradora. Cal apropar el català a les persones a les persones nouvingudes a la vegada que, i potser sobretot, cal que els catalanoparlants deixem enrere l'hàbit de canviar d'idioma amb les persones d'origen estranger. Tenim una oportunitat per tal d'abandonar actituds acomplexades i pròpies d'un context de repressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per relacionar-nos, sense renunciar a la llengua catalana. El català és una llengua amb passat, present i si nosaltres volem, un gran futur, com la nostra cultura.
