Ara sí, aquesta setmana s'inicia amb tota regla el curs polític i, en general, bona part de l'activitat cultural, laboral, escolar, esportiva... La celebració de l'11 de setembre marcarà el ritme de la setmana i, com és d'esperar, el debat sobre la negociació del sistema de finançament serà central. Un tema d'aquesta importància genera unes ramificacions i una onada expansiva que afecten i afectaran a tots els àmbits de la nostra societat, entre ells el de la cultura. De fet cal no oblidar que, abans de l'inici de les vacances hi havia en marxa (i hi continua) un manifest "mesetari" impulsat per un diari i una televisió que de forma desacomplexada i brutal aposta per l'assimilació i per convertir la nostra llengua en un mena de pràctica més aviat antropològica. Ara el debat sobre el finançament afegirà un altre element a aquesta caixa de trons que són les relacions entre Espanya i Catalunya.
Francesc Cambó va descriure aquestes relacions amb el terme "engrunyiment" que vindria a ser com "viure en un estat d'engrunyiment constant, sense pau definitiva ni guerra declarada". s en aquest estat que hi ha de forma latent o bé en plena eclosió un sentiment assimilista espanyol cap a la nostra llengua i cultura. No descobrirem la sopa d'all si definim l'actual moment, de fet des de l'inici de tot el procés de reforma estatutària, com un moment d'eclosió assimilista. s una actitud que pren més aviat una actitud intolerant cap a qualsevol voluntat de progrés del nostre projecte nacional, que té en la llengua i la nostra cultura un dels elements vertebradors més nuclears.
Potser per l'actual moment d'engrunyiment té més importància que mai que es continuï fent una feina de fons que vagi bastint les estructures bàsiques com ara l'Institut Ramon Llull. s un fet que ja hem anat tractant en d'altres cròniques, sobretot a propòsit de la constitució a Andorra de la Fundació Ramon Llull. Ara, en aquest cas, és notícia el retorn del Govern Balear a l'Institut Ramon Llull, aprovat divendres passat i que es ratificarà aquest dimarts en una trobada entre els presidents Montilla i Antich. Tot plegat ha de certificar el retorn a una normalitat que no s'hauria d'haver escapçat mai i que encara necessita de la participació de la Generalitat Valenciana, massa capficada de moment en perseguir les emissions de TV3. La celebració de l'11 de Setembre al principat ha de servir per recordar-nos de la importància d'anar aguantant aquests "engrunyiments" i continuar avançat, encara que sigui a poc a poc, i consolidar la nostra llengua i cultura.
