Fa uns mesos es plantejaven com a prioritats per a la recta final de la legislatura l'aprovació de la llei del cinema i de la llei d'acollida. Una bona resolució i aprovació d'aquestes lleis en el tràmit parlamentari podria interpretar-se com un avenç positiu en clau nacional, de país. Ara en els darrers mesos i, sobretot, en la darrera setmana s'han redefinit les prioritats. No perquè l'aprovació de les dues lleis esmentades ja no sigui important, sinó perquè l'agenda política té unes prioritats més prioritàries, per dir-ho d'alguna manera.
En la conferència que va realitzar la setmana passada el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i que va reiterar durant la seva intervenció en les jornades de l'Opinió Catalana, va posar com a necessitats d'urgència democràtica i, fins i tot, nacional, una nova llei electoral i una llei per a la sindicatura de comptes.
Tot plegat fa pensar que o bé és tracta de la formulació de propostes més aviat destinades a promoure la reflexió entre les forces polítiques parlamentàries per tal que facin algun tipus de moviment o bé que realment ens podem trobar en uns mesos on hi haurà un debat parlamentari, vibrant, encès i segurament polèmic al voltant d'aquestes lleis.
Sense defugir de la importància i la transcendència dels casos de corrupció de les darreres setmanes, seria injust que això pogués tenir algun efecte dilatori o interferència en l'aprovació de la llei del cinema i en la llei d'acollida. Al marge de tot el que ja hem repetit en anteriors cròniques sobre la importància de resoldre la presència de la llengua catalana en l'àmbit del cinema i també assegurar-ne el seu valor de llengua comuna en el cas de l'acollida, i ha una raó de fons que hem de recordar. Si volem superar la situació de subordinació en què ens trobem cal una actuació estratègica per tal d'apropiar-nos de la capacitat de reescriure els nostre relat i els nostres referents, que ara ens venen delimitats des de fora. Per acabar assolint aquest objectiu tan important és tant necessari aprovar lleis com les comentades com disposar d'una llei electoral pròpia. Són prioritats i necessitats que en aquest moment es donen simultàniament, però que contribueixen en un mateix objectiu de progrés nacional.
