Divendres passat va haver-hi a París un debat interessant on diversos responsables culturals i arquitectes francesos van opinar que Barcelona corre el risc de convertir-se en un parc d'atraccions per a turistes, sense espai per a la creació artística i cultural. Això fou en el marc d'una taula rodona organitzada per diferents institucions, entre elles l'Institut Ramon Llull, on participaven el director de l'Institut Francès de Barcelona, Pierre Renaud; el director de l'Institut Francès de València, Pascal Letellier, i l'arquitecte marsellès Charles Bové. En el debat, també hi participaren artistes catalans, com ara el pintor Jaume Xifra, el director artístic de la Fira de Tàrrega, Jordi Colominas, i el músic Tres.
s Barcelona un parc temàtic? Aquest és un debat que els darrers temps s'ha anat generant, cada cop amb més regularitat. La revolució urbanística i l'impacte internacional que van suposar els Jocs Olímpics del 92 han generat una dinàmica d'unes dimensions no massa previsibles, i que fins a cert punt ha definit un exemple anomenat "model Barcelona". Ara bé, no descobrirem la sopa d'all si diem que ha plogut molt des del 92, i l'aparició de companyies aèries de baix cost a tots els aeroports catalans, començant pel de Barcelona, fa que parlem de milions de turistes que trien la nostra capital per fer una escapada de cap de setmana, un comiat de solter, anar a un concert... sigui quin sigui el motiu, una visita al Camp Nou i algun edifici modernista són parades obligatòries.
De fet, la setmana passada
l'Ajuntament de Barcelona feia públic que durant el 2007 quatre milions de persones van visitar el Parc Güell. D'aquests, prop del 70% eren estrangers, que visitaven el parc seguint la ruta modernista de la ciutat, mentre que el 13,50% eren barcelonins. Cal tenir present que segons dades de Turisme de Barcelona pel 2007 la ciutat va rebre set milions de turistes. Aquestes xifres no pretenen marejar ni confondre, només mostrar de manera objectiva com es presenta Barcelona als seus visitants. A partir d'aquestes dades i d'opinions com les expressades a París convé fer una reflexió i, sobretot, passar a l'acció.
Barcelona ha de ser el reflex de la cultura catalana que, com molt encertadament va presentar-se a Frankfurt, és singular i universal. El malaguanyat (en molts aspectes i que ara no cal comentar) Fòrum Barcelona 2004 ja va explicitar les limitacions i fracassos d'un cert model i d'una certa manera de veure la ciutat i Catalunya. Només assumint, explicant i exercint de capital cultural catalana podrà situar-se com a pol cultural, fer-se sentir al món i fer les aportacions que, com va saber fer el modernisme català en el seu temps, van captivar tot el món. Un model de parc temàtic no portarà enlloc.
