Aquests dies se n’ha parlat molt, i encara se’n parlarà més. En primer lloc el Parlament, el Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament d’Olot, l’Institut Ramon Llull, l’Institut Europeu de la Mediterrània i la biblioteca Marià Vayreda d’Olot (esperem no deixar-nos cap institució!) han participat en l’ex Aquests dies se n’ha parlat molt, i encara se’n parlarà més. En primer lloc el Parlament, el Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament d’Olot, l’Institut Ramon Llull, l’Institut Europeu de la Mediterrània i la biblioteca Marià Vayreda d’Olot (esperem no deixar-nos cap institució!) han participat en l’expedició per fer efectiu el donatiu a la biblioteca d’Alexandria d’un conjunt de llibres i audiovisuals representatius i explicatius de la cultura catalana, objectiu certament no gens fàcil. Els actes no s’han reduït només a la mera entrega del llegat català sinó que també s’han organitzat d’altres esdeveniments com dues taules rodones sobre “el diàleg entre cultures a l'espai euromediterrani” (per fi!, una influència del Fòrum Barcelona 2004?) i “el partenariat euromediterrani”. Potser per alleugerir la profunditat d’aquests debats, també s’ha programat un recital poètic amb la participació de tres poetes catalans, coordinat pel poeta Manel Forcano. Però la presència catalana no es limita a aquesta iniciativa. Els dies 18, 19 i 20 de desembre l’Institut Ramon Llull, aquest cop en collaboració amb l’Instituto Cervantes del Caire, organitzarà unes jornades d’homenatge a Terenci Moix. Els actes es faran a les ciutat d’Alexandria i el Caire, i fins i tot es poden consultar en un web específic creat per a l’ocasió.
De fet el 50% dels turistes de l’estat espanyol que cada any visiten Egipte són Catalans, i potser tots aquests actes s’han fet pensant amb aquest nombrós públic potencial, sobretot ara que és la millor època per visitar el país. A falta de dades sobre l’assistència de públic que hi pugui haver hagut, que pugui haver-hi i de la valoració que se’n faci, potser és interessant recordar un estudi que es va fer fa força anys a propòsit del festival d’estiu de Barcelona, el Grec. En aquest estudi es relacionava el cost econòmic que va suposar l’organització d’uns espectacles de grups escandinaus i el públic que hi va assistir. Una de les conclusions que se n’extreia és que hauria resultat més econòmic pagar el viatge a Escandinàvia dels espectadors catalans. En cap cas es pretén qüestionar la necessària presència internacional de Catalunya. La cultura catalana ha de tenir presència, a Alexandria també, però esperem que el nostre finançament s’ho pugui permetre.
