Aquesta setmana l'Acadèmia de les Ciències sueca ha donat a conèixer el premi Nobel de literatura. El guanyador ha estat l'escriptor francès Jean-Marie Gustave Le Clézio. Es curiós veure com alguns mitjans de comunicació, suposadament cosmopolites han recollit la notícia. No només informant de la trajectòria i biografia del guardonat, com és d'esperar, sinó també apel·lant a l'adscripció a la cultura francòfona de l'autor i de les dinàmiques d'equilibri que aplica l'Acadèmia sueca entre les llengües/ cultures dels seus guardonats. Resulta inevitable pensar com es donaria la notícia si algun dia l'autor guanyador pertanyés a la cultura catalana.
Se'l presentaria com a espanyol? Com a francès, si fos de la Catalunya del nord? Com a Italià, si fos de l'Alguer? Només cal recordar el que va passar amb la fira del llibre de Frankfurt, per suposar que algun periodista d'adscripció "mesetària" podria tenir algun atac d'esquizofrènia agut.
Si ens fixem en la qualitat literària d'autors catalans, no és cap temeritat afirmar que es probable que en un futur pròxim tinguem un premi Nobel català. Això sí, sempre i quan sapiguem dinamitzar les traduccions d'autors catalans a l'anglès, el francès, l'alemany i, també, el suec! Però els criteris de qualitat i mèrit no són els únics que es tenen en compte en la concessió d'aquest prestigiós premi. Només cal recordar que el 1975 es va negar el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia al doctor Trueta, quan tot feia indicar que se li donaria. Que la mateixa maquinació estatal es tornés a produir si es donés el cas no seria cap sorpresa. El prestigi i sobretot el gran ressò mundial que tenen els premis Nobel depassen els límits de la gent que té un cert interès per la literatura, la medicina, la resolució de conflictes...etc. Poden situar moltes realitats al mapa de l'actualitat i l'opinió pública mundial. s per això que cal ser ambiciosos i treballar per tal que la nostra cultura tingui una major difusió internacional, la màxima possible, amb més autors traduïts i, per tant, més possibilitats de poder rebre guardons internacionals com ara el premi Nobel.
Els darrers anys s'han bastit unes estructures institucionals molt importants a través de l'Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull. Ara cal que la sapiguem aprofitar-ho per projectar el nostre marc de referència i afrontar el repte que tenim com a comunitat en el món global. No ens hem de posar ni barreres ni limitacions a les nostres potencialitats. Només cal que sapiguem fer-ho amb intel·ligència i, per dir-ho amb paraules de Ferran Mascarell, amb "finesa".
