No per tenir una certa dosi de previsibilitat deixa de ser sorprenent i preocupant l'actitud persecutòria contra les llengües catalana, basca i gallega. Les eleccions a Galícia i al País Basc han situat els temes lingüístics i educatius en la diana dels atacs del nacionalisme espanyol. A Catalunya, els darrers anys, aquestes crítiques han esdevingut habituals. Aquesta setmana s'ha evidenciat que en les negociacions entre el PP i el PSE-PSOE al País Basc el canvi de model educatiu i del requisit lingüístic per a la funció pública eren moneda de canvi.
Tot plegat succeïa mentre Ernest Maragall feia
un conferència a Madrid sobre la necessitat de modernitzar l'educació. Com era previsible, el conseller Maragall va haver de fer referència i defensar el model d'immersió lingüística. La sensació que es destil·la de tot plegat és que hi ha un soroll de fons i una estratègia espanyola que vol posar fi a l'existència de models educatius lingüístics diferents.
Cal recordar el famós decret de la tercera hora de castellà. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut català pot esdevenir un episodi més. En aquest context es pot arribar a interpretar que, com a mínim en aspectes relatius a la llengua i la cultura, quedar-se igual ja és un èxit. Això seria una actitud conformista i resignada. No deixen de ser senyals per a navegants, però seria un error quedar-se atrapats amb aquests plantejaments. Cal mantenir posicions, però també, i sobretot, anar endavant.
Fer-ho en un context que com hem comentat és obertament hostil no és fàcil. s per això que cal saludar i seguir amb interès iniciatives com la impulsada per Salvador Sunyer, director de Temporada Alta i d'El Canal. Es tracta del projecte Escena Catalana Transfronterera (teatre i arts escèniques) que desenvoluparan les ciutats de Salt, Girona i Perpinyà. Aquest projecte potenciarà la producció i difusió conjunta en català i el moviment de públic i creadors. Gràcies al suport del programa de cooperació interregional de la UE Interreg' pel període 2009-2011 es destinaran més de 8 milions d'euros per tal convertir aquestes ciutats en el referent escènic del sud d'Europa. Inicialment les coproduccions es faran en català, però si tenen èxit es podran ampliar al castellà o al francès. s una excel·lent iniciativa que premia la qualitat de la bona feina de fons que fa anys que s'està fent. Cal seguir en guàrdia i no perdre terreny, però sobretot, cal seguir fent la feina de fons per poder avançar.