Una de les apel·lacions que, històricament i de manera regular, s'ha dit des de partits i institucions catalanes és que cal fer "pedagogia" sobre Catalunya a l'Estat espanyol. Amb aquesta voluntat s'han organitzat multitud de conferències, s'han preparat exposicions que han voltat per les principals ciutats espanyoles, s'ha participat en programes de televisió... i un llarg etcètera.
L'avaluació de la utilitat d'aquestes mesures és difícil de valorar, sobretot a la vista de determinades onades "catalonofòbiques" dels darrers anys i, de manera simptomàtica, dels crits que professen els aficionats de futbol dels equips de la lliga que juguen contra el Barça. La setmana passada ens va regalar un parell de declaracions de la ministra d'igualtat espanyola Bibiana Aído que són simptomàtiques.
En concret la ministra va dir que era "curiós" que hi hagi polèmica per la voluntat del ministeri de discriminar positivament les pel·lícules dirigides per dones, i que en canvi no "passi res" amb les mesures de discriminació positiva destinades a fomentar el català o determinades minories.
s un comentari que cal puntualitzar, no tant pel que diu en si mateix, sinó pel que denota. D'entrada primerament caldria que la ministra repassés les hemeroteques per comprovar la magnitud de les polèmiques, sobretot de la Brunete mediàtica i els seus satèl·lits, que s'ha generat cada cop que a Catalunya s'han emprès mesures en favor de la llengua. El que sí és difícil és trobar casos on "no passi res".
En segon lloc, podem deduir que la ministra afirma el que afirma partint del desconeixement. Aleshores, cal preguntar-nos quina mena de "pedagogia catalana", si és que n'hi ha, es fa en els anomenats "comitès federals" del PSOE, on assisteixen representants del PSC? Seria interessant saber què expliquen sobre la realitat catalana i del tracte que en fan els mitjans de comunicació. Segurament això ens ajudaria a entendre moltes coses.
Referir-se a la llengua catalana com qui es refereix a una llengua minoritària és un fet acceptat amb naturalitat, però que denota un cert cinisme. Si ens referim a l'àmbit lingüístic, la llengua catalana és oficial pel 25% de la població. s difícil imaginar cap Estat democràtic que fes aquesta definició de minoria. Potser per això el dia Europeu de les Llengües -que se celebrà el passat 26 de setembre, i que vol sensibilitzar sobre la importància de l'aprenentatge de les llengües, promoure la diversitat cultural i lingüística d'Europa- va passar força desapercebut.
