La mort d'Isidor Cònsul, editor de Proa, crític, filòleg i escriptor, és una gran pèrdua per a la cultura catalana i per a la producció literària del país. La seva tasca és un exemple de treball rigorós, de qualitat, constant, compromès i amb una gran visió global i de futur. Són un seguit d'adjectius que, sincerament, no es poden enumerar plegats en gaires ocasions. Figures com la d'Isidor Cònsul ens ajuden a explicar i entendre la importància de l'empremta que ha deixat, a la vegada que ens fa prendre consciència de la necessitat vital que té la nostra cultura, i el nostre país, de tenir persones de la seva talla.
s important prendre el relleu del seu exemple i que fer que sigui un referent per les generacions actuals i futures. Figures com la seva és el que fa que la nostra cultura, malgrat continuar patint situacions i actituds de discriminació per part de l'estat espanyol, continuï amb un dinamisme i una qualitat de primer ordre a Europa.
El curs comença amb la notícia de l'adéu a Isidor Cònsul i també amb les incerteses al voltant de la possible, probable, retallada del Tribunal Constitucional a l'Estatut, que tot apunta a que podria afectar a articles relatius a la llengua catalana. s un tema, que en el cas que finalment succeeixi, ens ha de fer reflexionar i bastir una estratègia i una acció política que eviti els efectes neutralitzadors de la sentència.
En aquest sentit Bernat Joan, Secretari General de Política Lingüística,va fer, les declaracions a Prada on deia que la política lingüística del govern en cap cas es modificaria, en referència al model educatiu i d'immersió lingüística. Potser seria interessant, però, plantejar una política lingüística més activa que la que s'aplica actualment. S'ha de superar amb intel·ligència les pors a titulars de la brunete mediàtica i a possibles conflictes amb el govern socialista. Potser convé recordar que qui actualment té una política lingüística més clarament desacomplexada i definida és l'Estat espanyol, a favor de la llengua castellana, evidentment. Només així s'explica que per exemple, i només en l'àmbit de l'etiquetatge, hi hagin 149 lleis que imposen com a mínim el castellà en l'etiquetatge de productes, en contraposició a l'única llei (restringida a productes catalans amb segells de qualitat o d'origen) que obliga l'etiquetatge en català . Hem d'aprofitar cada moment per anar avançant, hi hagi o no hi hagi sentència, no ens podem quedar aturats en una dinàmica només de declaracions. Hem de fer camí, tal i com han fet persones com la del desaparegut Isidor Cònsul.
