Mentre a Madrid Zapatero només està preocupat per si l'Estat espanyol té una cadira a la cimera mundial dels propers 14 i 15 de novembre a Washington amb els grans, a Catalunya la societat intenta assimilar que els efectes de la crisi econòmica mundial aniran molt més enllà del que el mateix Zapatero i els seus assessors econòmics intenten vendre. Fa un parell de setmanes, mentre el ministre Pedro Solbes es mostrava convençut que el 2009 l'economia espanyola tancarà l'any amb la crisi força superada, el conseller d'economia català anunciava que Catalunya podria entrar en recessió a principis del 2009. Els efectes d'aquesta recessió es veuran traduïts en un augment de l'ocupació, actualment registrat al voltant d'un 35%, i amb una taxa d'atur que podria arribar a ser superior al 8%.
Per sort, la societat catalana es nega a posar-se una vena als ulls. Des de casa nostra, els economistes ho han advertit: el 86% dels economistes, en contra de les previsions del govern espanyol, consideren que la crisi econòmica continuarà durant l'any 2009 i fins i tot podria allargar-se més enllà del 2010. Així ho reflecteix la darrera enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Així que, o tots els col·legiats tenen una visió distorsionada de la realitat, o Madrid vol aixecar la camisa als ciutadans amb falses previsions exageradament optimistes.
Segons el degà del Col·legi, Joan B.Casas, "cal un canvi de mentalitat, perquè el futur de l'economia catalana passa per continuar sent un país d'empreses competitives i productives". Val a dir que els resultats de l'enquesta coincideixen amb els presentats pel Banc d'Espanya, segons el qual l'economia espanyola registra un creixement negatiu del 0,2% en l'últim trimestre d'aquest any respecte a l'any passat i estaria a punt d'entrar en recessió.
I mentre això passa, a Madrid se'n foten del pacte amb Saura per tancar un finançament, que segons el termini que va anunciar el líder ecosocialista, hauria d'estar enllestit avui mateix o demà. I és clar, ja ha dit la vicepresidenta espanyola que no hi ha cap pressa. Potser Madrid no en té, però Catalunya sí, i els ciutadans que no poden accedir a determinats serveis públics per manca de pressupost de la Generalitat, també. I què se'n sap del front comú català pel finançament? Tampoc no hi ha pressa?
