A la CECA, la patronal de les caixes d'estalvi espanyoles, es busca president. Després que Juan Ramón Quintás plegués, amb un cop de porta, per cert, aquest lloc de treball es presenta atractiu, tot i que també té els seus contres.
Les caixes d'estalvi viuen moments convulsos amb la reestructuració del sistema financer, que ha estat impulsat sobretot per l'Estat i el Banc d'Espanya. Algunes caixes, com les catalanes, s'hi han avingut millor, a les fusions, tot i que en alguns casos ha quedat al descobert que la grapa dels partits polítics és més gran del que molts pretenien.
Caixa Girona, per exemple, s'ha baixat del tren en marxa refusant a darrera hora sumar-se a Sabadell, Terrassa i Manlleu. Diu que vol seguir el trajecte en solitari però sembla difícil que sobrevisqui eternament. De fet, ja hi ha diverses veus que assenyalen la fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa com la propera estació per als gironins, també de fundació pública. Però el cas és que la presidència de la CECA ha de tenir algun altre atractiu que no pas la tutela de les caixes espanyoles.
El president de La Caixa, Isidre Fainé, es postula com a candidat, i és difícil imaginar-se que una de les persones amb més poder de facto de Catalunya vulgui fer de mestre de l'escola i encarregar-se de la vigilància de caixes molt més petites que la que presideix ara. Per això, la insistència per liderar la CECA, i el suport més que explícit que li brinda el seu amic personal Rodrigo Rato, ara al comandament de Caja Madrid per obra i gràcia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, fa pensar que hi ha algun interès més. Diverses persones consultades per Tribuna apunten que tant Fainé com Rato podrien estar interessats en què en un futur, les dues entitats que lideren acabessin convertides en bancs. I des de la CECA es podria controlar aquest procés.
De fet, la idea lliga amb allò que molts experts han advertit sobre el FROB, que és una porta oberta a la bancarització de les caixes d'estalvi. Endeutades, si no poguessin tornar els diners d'aquest fons a l'Estat, aquest tindria la potestat de posar a la venda els seus actius, és a dir, de vendre l'entitat i convertir-la en una societat anònima. Sigui com sigui, és estrany aquest interès exagerat per la CECA, quan mai fins ara havia despertat cap interès en les dues caixes més grans de l'Estat. Caldrà veure com acaba el relleu de Quintás, que va marxar perquè s'ensumava que en la reestructuració del sistema financer més d'una entitat prendria mal de debò.
