Un atur contundent i un creixement de l'economia feble, i en conseqüència, uns ingressos limitats, unes despeses contingudes per la necessitat i el compromís de reduir el dèficit, i un finançament complicat, rebran el proper conseller d'Economia del govern català i el seu president, Artur Mas. En aquest escenari, CiU ha anunciat la reducció d'un 20% de l' estructura política de la Generalitat per retallar despesa. La federació nacionalista fa mesos que acusa els socis del tripartit d'haver foradat del tot la butxaca, ja menduda, del país. Fins i tot assegura que una auditoria posaria de relleu un forat de molts milions que posaria difícil el pagament de les nòmines dels treballadors el mes de gener. El nou president redueix el nombre de conselleries, que passen de 15 a 12, i també intervindrà en el nombre d'empreses i entitats públiques. El govern no té diners, això sembla evident. I no només per la necessitat d'emetre bons públics, cosa que també ha fet el govern valencià del PP malgrat que a casa nostra, els populars posessin el crit al cel i acusessin l'executiu català de malgastadors.
Doncs bé, la Generalitat sí que ha fet una cosa que va en la línia que segueixen altres executius europeus, tendir cap al partenariat públic-privat per a la prestació de serveis als quals no hi podria arribar tota sola l'administració. Un 48% del que gasta la Generalitat va al sector privat en forma de béns i serveis, transferències i pagaments per inversions, segons un estudi sobre la cooperació pública i privada d'ESADE.
Descomptats sous, despeses financeres i transferències a altres administracions 17.600 milions de la Generalitat de Catalunya, el 48% del pressupost és despesa per mecanismes de mercat. De cada 100 euros, gairebé 50 tornen al sector privat, un percentatge que segons els experts, acosta Catalunya a països com el Regne Unit i l'allunya d'altres comunitats autònomes, sobretot pel capítol de sanitat, i també els d'ensenyament i acció social. Segons l'estudi d'ESADE, el futur de l'administració passa per no créixer quantitativament en plantilla pròpia, passa per treballar amb els actors que ja existeixen i per tenir una plantilla pròpia que sigui més cervell que múscul. Els responsables de l'anàlisi també recorden que alguns serveis requereixen estar oberts sempre, i això els fa prou difícils de gestionar amb funcionaris.