El govern espanyol es vanta de tenir fins a vuit plans de xoc per combatre la crisi econòmica. El sector de l'automòbil, la banca, les empreses, i ara també per blindar la seva caixa. Quan s'incrementa la tensió política per la qüestió del finançament, i a dos dies de la votació definitiva dels pressupostos generals de l'Estat a les Corts, sembla força clar que el diner públic de Madrid s'està construint una carcassa protectora.
El cap de setmana passat, Zapatero deixava clar que no tenia pressa per tancar un model de finançament amb Catalunya, i que en tot cas, aquest model beneficiaria totes les comunitats autònomes i se centraria a millorar la sanitat i l'educació. s a dir, que no hi haurà un esforç extra per començar a pal·liar el dèficit crònic que arrossega Catalunya, i que l'està conduint al col·lapse dels serveis bàsics. Així, els ciutadans tindran bones escoles i bons hospitals, però n'hi haurà molts que amb prou feines arribaran a final de mes amb penúries.
El col·lectiu de pensionistes, ja prou maltractat per l'administració pública, notarà una reducció del poder adquisitiu el 2009, que s'afegirà als estralls que ja causa la crisi econòmica en la seva vida quotidiana. I és que, segons l'INE, la desviació de la inflació al novembre es va situar només en el 2,4%, quatre dècimes per sobre del que van pujar les pensions de la Seguretat Social a principis d'any. Aquesta xifra obligarà l'Estat a compensar els gairebé 8,5 milions de pensions contributives amb un total de 635,3 milions d'euros, una quantitat molt inferior als 3.121,8 milions que l'executiu va haver de destinar l'any passat per aquest mateix concepte.
Segons dades del Ministeri de Treball, per a una pensió mitjana de 724,26 euros al mes, la paga addicional del gener pel desviament de l'IPC serà de 39,8 euros. Després de consolidar aquesta pujada i aplicar el nou increment del 2% corresponent al 2009, aquesta prestació se situarà en 741,6 euros per al 2009. Fins aquí, la metodologia habitual en el càlcul de les pensions, però el que no acaba de quadrar és que, precisament el mes que serveix de referència per al càlcul de les pensions, l'IPC se situï tan baix.
El motiu és que el càlcul de l'increment no es fa en funció de la mitjana anual d'inflació, que a l'Estat espanyol ha estat el 2008 del 4,1%, sinó de l'índex interanual. L'augment mitjà de les pensions serà de 18 euros, en lloc dels 31 que correspondrien si s'apliqués com a paràmetre la mitjana anual. Per a la caixa de Madrid, aquests 13 euros que esgarrapa a cada pensionista esdevenen milions en el recompte final. I per al pensionista, no només són 13 euros perduts sinó que impliquen una pèrdua de poder adquisitiu general.
Quan es negociï el finançament, serà interessant que algú expliqui al ciutadà que més enllà d'escoles i hospitals, l'Estat del benestar ha de garantir condicions de dignitat en tots els àmbits. I pel camí que anem, no serà pas fàcil.
