En plena rumorologia sobre el futur de les caixes d'estalvi catalanes, en què ja es parla de dos grans pols financers liderats per La Caixa i Banc Sabadell, l'entitat CatalunyaCaixa ha fet públics els resultats econòmics de l'exercici 2010. El benefici net del grup ascendeix a 109 milions d'euros, un 30,9% menys que el 2009.
Barcelona ·
Però CatalunyaCaixa és en el punt de mira no pas pels seus resultats, sinó perquè des de fa anys forma part de la “llista negra” de caixes. Des de llegendes urbanes sobre la seva solvència financera fins a la seva politització a mans del PSC, l'antiga Caixa Catalunya que ara lidera el grup integrat també per Caixa Manresa i Caixa Tarragona sembla que emprèn un nou rumb.
Certament, la fuga precipitada del substitut de Narcís Serra, Fernando Casado, ha beneficiat l'entitat. Ambdós perfils, altament marcats per les sigles del PSC, havien fet mal a l'entitat, tot i que la llei catalana de caixes deixa molt clar que els presidents de les caixes no són executius. Però això no havia impedit a l'exministre socialista dirigir l'entitat més del que li pertocava. Després, Casado, oficialment per raons personals i extraoficialment per la insatisfacció amb el seu sou de 200.000 euros, va abandonar precipitadament l'entitat. Ara, el president en funcions, Manel Rossell, és un perfil molt diferent, que encaixa perfectament amb el director general, Adolf Todó.
Sigui com sigui, i després de molts anys en què l'entitat no tenia clar el rumb, ara presenta un pla definit sobre què cal fer per sobreviure en el nou escenari financer imposat per Brussel·les i pel Banc d'Espanya. Abans del setembre haurà d'arribar a un Core Capital del 10% -és a dir, que de cada 100 euros prestats, n'ha de tenir 10 disponibles immediatament-, que ara és del 6,9%. L'entitat assegura que prengui les mesures que prengui per a arribar-hi, conservarà íntegrament els dos eixos vertebradors de la Caixa, que abans de l'estiu s'haurà convertit en jurídicament en un banc: el model de negoci d'una caixa i l'arrelament al territori amb el manteniment de l'obra social.
Sobre la taula, la possibilitat de recórrer al FROB, que implica que l'Estat tingui presència en l'accionariat del banc, captar capital de tercers, preferiblement dels mateixos clients de l'entitat, “perquè això els acostaria més a la institució”, segons el director general de l'entitat, Adolf Todó, o bé acceptar l'arribada de bancs en el capital de CatalunyaCaixa. En aquest sentit, el directius no tanquen cap porta, i si bé asseguren que “l'opció del Banc Sabadell no es descarta però no està entre les prioritats”, fa temps que circula entre el sector que CatalunyaCaixa passaria a mans del Sabadell, mentre que Unnim aniria a parar a La Caixa.
En qualsevol dels casos no seria una mala opció si s'accepta que la bancarització de les caixes catalanes és l'única opció possible davant la pressió de Madrid i del Banc d'Espanya, en el supòsit que no puguin seguir existint caixes petits. Que el capital es quedés a Catalunya, i sobretot, la seu social i fiscal, seria una bona notícia en aquest escenari. Lamentablement, el país ja ha perdut Caixa Penedès i Caixa Laietana en aquest sentit, que s'han integrat en dos SIP espanyols amb seu a la capital espanyola.
