Les organitzacions empresarials catalanes Foment, Cecot i Pimec, enfrontades. Als anys vuitanta, el món empresarial català, a través de la seva gran organització Foment del Treball, va apostar per acostar-se a la CiU de Pujol, més per frenar l'esquerra que per convicció nacionalista.
Però l'esclat sobiranista ha alterat aquella relació de conveniència.
El distanciament va començar quan Artur Mas va deixar enrere el pacte fiscal i les relacions han arribat a la màxima tensió amb la ruptura de la coalició CiU, arran del posicionament de CDC a favor de la independència de Catalunya.
Foment del Treball va apostar descaradament per donar suport a Unió en les eleccions del 27-S, però el resultat els ha deixat, per ara, sense cap referent polític.
D'altra banda, altres sectors empresarials com la Cecot o Pimec, que han acompanyat o compartit parcialment amb CDC la seva aproximació a l'independentisme o en el replantejament de les relacions amb l'Estat espanyol, ara es troben enfrontades amb Foment del Treball per motius diversos.
En el primer cas, Foment del Treball estudia expulsar la Cecot de la seva organització. La versió oficial apunta a la seva expansió territorial fora del Vallès, però algunes veus admeten que la tensió ha crescut arran dels posicionaments polítics dels dos presidents, Gay de Montellà i Abad.
En el cas de la Pimec, la tensió entre les dues patronals ve per la seva representació als òrgans oficials, com el SOC o el Consell de Relacions Laborals, on Fepime, divisió de les pimes de Foment, n'ha estat apartada per la Generalitat, que a més, ha obligat Foment i Pimec a fer un cens per saber quantes empreses tenen afiliades cada una i poder repartir les quotes de representació més equitativament.
Amb aquest panorama, difícilment es pot produir la fusió entre Foment i Pimec que alguns propugnaven fa uns anys.
