Ja no són només polítics que ofereixen la independència com a principal atractiu de les sigles que defensen apel·lant a la qüestió nacional i cultural. Són empresaris i acadèmics de prestigi internacional, intel·lectuals, estudiants i treballadors.
La defensa de la sobirania nacional de Catalunya ha deixat de ser, per sempre més, un reclam d'una minoria anorreada per la resta de la societat per a esdevenir l'eix central del debat sobre el futur del país. I en aquest sentit, la crisi econòmica i financera mundial ha obert els ulls a molts col·lectius.
En el primer concert del retorn dels Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi, vint-i-cinc anys després de la seva fundació, el líder del grup, Gerard Quintana, feia una reflexió senzilla que han fet milers de catalans més: "fa vint anys no ho tenia clar, dubtava. Però ara sé que només hi ha un camí". Doncs bé, molts catalans tenen ara com a aspiració política i democràtica la independència de la seva nació, per raons culturals, lingüístiques, nacionals i, en bona mesura, econòmiques.
El canvi de mentalitat del país és engrescador. I sobretot, ho és el canvi de mentalitat de bona part de la classe política catalana i del món empresarial
La crisi ha posat en evidència que Catalunya paga un preu massa alt per la seva pertinença al regne d'Espanya, suportant no només el maltractament i l'amenaça constant a la seva cultura, sinó el maltractament econòmic, que posa en perill el funcionament de l'estat del benestar a casa nostra. La xifra ja és ben coneguda, i reconeguda, per cert, pel mateix estat espanyol: cada any, el 10,2% del PIB català, uns 22.000 milions d'euros, se'n van a Madrid per no tornar. Un espoli que repercuteix també en un deteriorament del teixit productiu, per bé que aquests diners es resten del valor circulant del territori. Per tant, les xifres efectives de les pèrdues són molt superiors a allò reconegut oficialment.
El canvi de mentalitat del país és engrescador. I sobretot, ho és el canvi de mentalitat de bona part de la classe política catalana i del món empresarial, tradicionalment més reticent a les postures nacionalment radicals. És per això que cal valorar com un pas de gegant per al progrés nacional de Catalunya les declaracions que aquests dies han fet, primer el conseller Andreu Mas-Colell, que de fet es reafirma en un comentari que ja havia fet poc després de prendre possessió del càrrec de Conseller d'Economia i Coneixement, i de Salvador Alemany, president d'Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement, per tant, un home de la més estricta confiança professional del president Artur Mas.
El país està canviant de xip. La societat fa molt de temps no només creu que Catalunya té dret a decidir el seu futur, sinó que aquest seria millor sense la dependència espanyola
Tots dos, homes reconeguts en el món dels negocis i de la universitat a nivell internacional, coincideixen a sentenciar que una Catalunya independent és viable econòmicament: "hi ha 95 països més petits al món i no passa res", remarca Mas-Colell, qui afegeix que, en cas que es produís la independència, "seguiríem tenint amics a l'altra banda de l'Ebre". I el contundent "hi estic d'acord" de Salvador Alemany és altament significatiu.
El país està canviant de xip. De fet, la societat civil fa molt de temps que ha arribat a la conclusió no només que Catalunya té dret a decidir lliurement el seu futur, sinó que aquest futur seria de totes totes millor per als seus ciutadans si fos sense la dependència espanyola. Ara, s'hi sumen moltes de les persones que avui dirigeixen, política o econòmicament, la nostra nació. És un punt d'inflexió que cal celebrar.
