Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 4 de d'octubre del 2011 | 15:59
Crònica · Economia

L'OPA financera de l'Estat conclou amb èxit

Finalment, se n'ha sortit. L'Estat espanyol tenia molt clar que el desballestament del sistema financer català era clau per tenir lligat de mans i peus el país.

Evidentment, la reestructuració del sistema financer espanyol ha afectat totes les caixes d'estalvi al marge de la seva ubicació territorial, però no hi ha dubte que el blanc era Catalunya. Perquè al País Valencià, la CAM ja s'ha suïcidat sense que ningú l'empenyés a fer-ho. Els seus nefastos plans estratègics i la seva estreta vinculació amb el poder públic foren suficients.

Al Principat, però, ni Unnim ni CatalunyaCaixa, ni tampoc Penedès i Laietana, ara en un SIP amb seu a Madrid i a l'espera de sentència, no estaven en la ruïna. De fet, complien amb les exigències de solvència que en primera instància els havia demanat el Banc d'Espanya. Després els criteris van canviar a l'alça, i les pressions per recórrer al FROB, és a dir, per entregar-se a l'Estat, van ser cada vegada més evidents. Qui es pot creure que els actius d'Unnim valen un euro? L'Estat controla ara el 100% d'Unnim després d'establir una valoració que suposa un descompte del 91% del seu valor en llibres, i que atorguen un valor nul a la caixa catalana. De fet, en aquest darrer cas, el pagament del FROB ha estat d'un euro simbòlic. Pel que fa a CatalunyaCaixa, ara Catalunya Bank, s'han valorat els actius de l'entitat que dirigeix Adolf Todó en el 9% del valor en llibres. L'Estat hi aportarà, d'aquesta manera, 1.718 milions d'euros en forma de capital.

En només dos anys, han desaparegut 30 de les 45 caixes d'estalvis que hi havia a l'Estat espanyol, en una mena d'OPA financera del Banc d'Espanya que apuntava clarament a les entitats catalanes. Cal recordar que un dels arguments inicials per sustentar l'atac era la politització de les caixes d'estalvi, politització certa en el cas de moltes caixes espanyoles, però no de les catalanes. Certament, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Girona foren fundades per les respectives diputacions, i tot i que els presidents de les entitats eren nomenats a dit pels polítics, amb el cas més clar de l'exministre Narcís Serra a Caixa Catalunya, els seus directors generals desenvolupaven amb absoluta professionalitat la gestió de les entitats. Les caixes catalanes van cometre alguns errors amb el sector immobiliari, errors i abusos que ara han pagat, però en cap cas els errors van ser tan greus com perquè ara no s'haguessin pogut resoldre. Però l'Estat ha tirat pel dret. Imposant uns nivells de recapitalització brutals s'ha assegurat que molt poques entitats se salvessin de la crema. I després de la intervenció total de la CAM, el Banc d'Espanya ha pres el control total sobre Unnim i CatalunyaCaixa.

Més enllà de la pèrdua de poder financer, el cas també és especialment greu per a la societat catalana, que veu com està en perill l'obra social d'aquestes caixes, que sovint substituïa serveis que els poders públics no podien prestar per manca de finançament. Centres per a discapacitats, casals de gent gran, programes de reinserció, i també culturals i mediambientals, estan al punt del precipici. Les caixes ja no podran decidir si destinen recursos a l'obra social. Ho decidirà el seu nou amo, el Banc d'Espanya, que és qui té la potestat de decidir quin percentatge dels beneficis es destina a recursos propis. És a dir, que si decideix, que seria el més lògic, que el 100% dels recursos se'n van a provisions de l'entitat, que ha de retornar els diners prestats pel FROB, l'obra social es queda a zero.

Per fortuna, La Caixa, l'única caixa bancaritzada que quedarà amb seu a Catalunya, a més del Banc Sabadell, que no fa obra social, mantindrà com a mínim el pressupost de 500 milions d'euros per a obra social el 2012, i en funció dels resultats obtinguts en aquest exercici 2011, intentarà incrementar aquesta partida. La Caixa té molts aspectes a criticar, però ara per ara, és gràcies a l'estrella que el país encara té una parcel·la de poder en el sector financer i un bon grapat d'empreses participades per La Caixa que mantenen la seu social a Catalunya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat