S'han acabat els Europeus d'atletisme de Barcelona i les lecturesprintant ll que se'n poden fer són irregulars. L'organització i la presència de públic ha estat prou bona. En canvi, però, i molt més preocupant, el paper dels atletes de casa nostra ha estat molt fluix. Però sobretot, la festa de l'atletisme a casa nostra ha representat, també, malgastar una oportunitat de vendre el nostre país al món.
I és que, per exemple, l'impacte visual de les senyeres ha estat molt fluix. La presència dels atletes de casa nostra als podis hi ha ajudat poc i la força de l'organització ha virat més cap a la marca "Barcelona". I és que, esportivament, la situació de l'atletisme català ha demostrat ser preocupant en aquests campionats. Es resumeix en només dues medalles -els bronzes de Josep Lluís Blanco i de Natàlia Rodríguez- tot i que és just reivindicar la presència dels 26 atletes catalans. Numèricament Catalunya ha estat per sobre del nivell de molts altres països que hi ha participat oficialment.
Una altra qüestió és la valoració de l'organització que es completa amb nota alta. L'Ajuntament de Barcelona en fa una lectura positiva. Els campionats s'han vist per televisió a 60 països. L'organització quantifica en 42 milions d'euros els ingressos i en 31 milions les despeses. Els diners han servit per rehabilitar les instal·lacions esportives de la ciutat. Els aficionats han respost comprant 275.000 entrades i en tres de les 6 jornades s'han superat els 35.000 aficionats a l'Estadi Lluís Companys. Barcelona, fins i tot, es planteja organitzar un Mundial d'Atletisme en un futur no molt llunyà. En sortirà beneficiat l'atletisme català? Els propers anys demostraran si tot plegat deixa un rèdit profitós.
