s curiosa la lectura interessada (o no) que generen els resultats esportius. Joan Laporta insisteix amb la caverna mediàtica espanyolista -de motius no li'n falten -, mentre que Guardiola repeteix que la lliga es decidirà a l'última jornada. I el Barça, el Madrid i els respectius referents mediàtics es mantenen ferms en la seva exposició d'idees. Alguns, si tiressin d'hemeroteca quedarien prou retratats.
En aquest context de "prebilicisme" periodístic, és ben curiosa l'exposició que feia Santiago Segurola aquesta setmana passada al diari Marca. Segurola, ploma refinada i respectada, és una mena d'illa al diari madrileny. La seva reflexió girava entorn de les idees futbolístiques del Barça i de Mourinho i de com lliga aquest ideal amb el comportament vital de la selecció espanyola. Segurola sosté un fonament evident: la selecció espanyola beu del joc del Barça. I aquesta fons d'inspiració és motiu d'admiració per part de tots els aficionats -els espanyols en primer lloc. Fins i tot va més enllà i reconeix que el model de joc del Barça ha esdevingut l'etiqueta de la selecció espanyola -enterra la Fúria per falta de substància. I aquest model es sustenta en una base formada per jugadors culers (Piqué, Puyol, Busquets, Xavi i Iniesta). En aquest context, que el catenaccio de l'Inter superi el Barça és, indirectament, una mala notícia per la selecció espanyola. No ho diu Segurola però tots aquells que ara alcen Mourinho als altars del futbol, són els mateixos que s'emocionen amb el joc de la Roja. Senzillament és una paradoxa que enterra les seves pròpies paraules i amb la qual conviurem fins que hi hagi campió de lliga -si guanya el Barça, tindrem Mourinho per estona.
Per encarar aquest tram final de lliga, és convenient tenir presents les paraules de Xavi. El Barça no guanyarà la Champions aquest any. I veurem si guanya la lliga o no. Però alguna cosa ha canviat. L'endemà de l'eliminació europea, Xavi deia: "fa 12 anys aquí governava el pessimisme i ara la gent està convençuda". s una sensació compartida i molt més profunda que qualsevol titular. Guanyi o no guanyi el Barça, alguna cosa ha canviat. Que duri.
