Vivim en època d'eslògans, de referents lingüístics, de frases màgiques. No ens enganyem, habitualment aquests jocs semàntics simplifiquen realitats àmplies, amaguen protagonistes anònims, retallen arguments... A tots ens han torturat amb el "Yes, we can", un lema conductor cap a la presidència dels Estats Units. En el món de l'esport no cal ni recordar el "Juntos podemos" o el més universal "Impossible is nothing". Des d'aquests darrers dies, a la llista d'idees per les capçaleres esportives s'hi afegeix el "Xavi 2014". Aquesta setmana Xavi Hernandez confirmava a Catalunya Ràdio la noticia avançada uns dies enrere: firmarà la renovació amb el Barça fins el 2014. I el que, aparentment, és un acte d'allò més habitual i reincident en el futbol -la signatura d'un nou contracte-, convé d'algunes especificitats que aquesta Tribuna vol desgranar.
D'entrada, el fet és no és tant normal com podria aparentar. Es tracta d'un jugador que surt de la cantera d'un dels clubs més importants del món. Hi va arribar amb 11 anys i, si compleix el contracte, s'hi retirarà amb 35. Quants casos s'hi poden aparellar? No tants. Rexach fa una pila d'anys? Raúl al Madrid? Scholes al Manchester United ? Sí, però no és tant fàcil elaborar una llista de qualitat. Al primer equip, Xavi va debutar el 18 d'agost del 1998, en una Supercopa contra el Mallorca. El dia abans, prop de Xavi es va moure l'ala d'una papallona, un moviment d'aquells que poden provocar un terratrèmol a l'altra punta del món. Aquell dia anterior al debut, Van Gaal es va reunir amb Xavi a l'habitació i li va dir que jugaria.
Aquella papallona va aparèixer mesos després per justificar amb un gol la continuïtat de Van Gaal com a entrenador del Barça. La papallona de Xavi està a punt de tocar l'espatlla de Rexach i Migueli, els únics jugadors amb més partits jugats amb la samarreta blaugrana. Fins i tot, la papallona ha lliscat entre Guardiola i Xavi. L'actual jugador va debutar com a titular amb el Barça -aquell 18 d'agost de fa 10 anys- afavorit per una lesió de l'actual entrenador.
Les papallones, però, també taquen. I la renovació de Xavi deixa alguns interrogants cara avall que tan sols el temps s'ocuparà de capgirar. En primer lloc, l'acord per la renovació el tanca el president Laporta i no Txiki Begiristain -al Japó per motius personals-, saltant-se així els conductes habituals. Sobta la incongruència del procés que desdibuixa les funcions del secretari tècnic però que alaba les aptituds del president. (Primer punt per Laporta). En segon lloc, el de Xavi és un contracte de llarga duració i econòmicament elevat que només el rendiment del futbolista justificarà. Això sí, de cara al soci i l'aficionat, en aquests moments, és efectiu (Segon punt per Laporta). Ara bé, d'altres acords semblants -l'últim el de Ronaldinho- han fracassat. El mateix Cruyff, ideòleg a l'ombra del projecte Laporta, mai ha estat partidari d'aquest tipus de contractes.
La solució? La papallona que arrossega Xavi té 6 anys per justificar tots els protagonismes.
