Toni Elías no sap si la temporada que ve podrà córrer a MotoGP. s més, si no arriba a un acord amb l'Aspar Team de Jorge Martínez Aspar, a Elías se li escapen les opcions del pròxim Mundial. Sense ser una estrella mundial, el de Manresa és un dels millors pilots que hi ha a MotoGP. Però tot i així té molts números de quedar-se sense moto el 2010. De motius n'hi ha diversos; esportius, econòmics i, atenció, polítics. I aquí és on volen anar a parar les línies següents.
Per pilotar a MotoGP hi ha diferents vies per aconseguir-ho. La primera, és evident, ser un dels millors. s el cas de Valentino Rossi, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo o Casey Stoner. Una altra opció és tenir un patrocinador fort. Per entendre'ns, el binomi Pedrosa-Repsol garanteix el futur del català. Encara queda un altre camí per a ser pilot del millor campionat del món. Tenir molts calers i posar-los de la teva butxaca. s, sens dubte, l'elecció més complicada -o no.
Davant aquest panorama, el futur d'Elías es debat en diferents angles del triangle. Com a pilot, sense estar al màxim nivell, és suficientment bo com per tenir moto. Ara bé, Elías té la mala fama de ser competitiu quan veu les orelles al llop, però sense pressió, els seus resultats no són prou bons. Per entendre'ns, al paddock tothom pensa que quan té problemes contractuals, rendeix més. I és així com ha anat trampejant les últimes temporades. Però aquest any no li ha sortit bé perquè el seu equip -amb la idea de tenir un equip 100% italià- ja ha fitxat Melandri. Una decisió, pel que fa al projecte, gens discutible.
Ara, Elías no té equip pel 2010 i ningú li garanteix una moto. Com que tampoc té un patrocinador potent, el futur esdevé més negre. I encara hi ha un últim element que complica la presència d'Elías al mundial 2010. La graella de MotoGP és curta i hi ha una quota de pilots amb majoria d'italians i espanyols. s recomanable no allargar massa aquesta quota. La temporada que ve a MotoGP s'hi incorporen Álvaro Bautista, amb Suzuki, i Héctor Barberá amb l'equip d'Aspar. En resum, molts espanyols.
Tot plegat, per tant, ens guia a una doble reflexió. La primera, si Catalunya comptés com a país, aquest problema no el tindríem i Elías tindria menys complicacions per seguir competint. I la segona, alguna vegada un patrocinador fort apostarà pels de casa? Pedrosa està agafat pels quatre costats per Repsol -empresa espanyola- i les empreses d'aquí -com La Caixa, patrocinadora de la selecció espanyol de futbol- aposten més per esportistes de fora que pels de casa. s possible un projecte esportiu integralment català? Al País Basc l'exemple de l'Euskaltel ciclista mostra que no hi ha normes inabastables.
