La temporada no ha començat del tot bé pel Madrid però aquesta possibilitat entrava dins els plans de Mourinho. Com sempre, l'entrenador portuguès tenia un pla alternatiu per si la cosa no rutllava. I aquesta opció ha aparegut. Per fer funcionar la màquina Mourinho necessita guanyar temps i precisament això és el que està buscant (i aconseguint).
Al portuguès no l'afecten les crítiques, ni les provocacions, ni els insults. Mourinho se sent bé quan hi ha soroll, quan tot es remou. s un especialista en navegar per terrenys pantanosos. No sabem si li agrada o no ser el centre d'atenció, però sap quins són els mètodes per convertir-se en l'esquer que necessiten els crítics quan és necessari. Ell carrega amb la brutícia de l'entorn per així aconseguir alliberar els seus jugadors.
Ara mateix el Madrid és un equip que no rutlla i que necessita temps per acoblar les peces noves i adaptar-se a l'estil del nou entrenador. s lògic que els automatismes de l'equip encara no funcionin, tan sols s'han jugat 5 jornades de lliga. Però això pel Madrid -com per al Barça- no és una coartada suficient, i centrar les crítiques en el mal joc de l'equip seria un mal negoci. I Mourinho ho sap. I per això desvia l'atenció.
En pocs dies Mourinho ha criticat tots els rivals del Barça, ha parlat públicament dels àrbitres, ha crispat els defenses que s'enfronten a Cristiano Ronaldo, ha insultat jugadors rivals, s'ha mostrat xulesc i desafiant. Mourinho ja ha faltat el respecte a tothom. Però ha aconseguit guanyar temps. Ell personifica els temes de debat, molt més que el mal joc de l'equip i els tristos registres comparatius amb el Madrid de Pellegrini. Ell centra l'atenció mentre ningú es fixa en un equip que, a l'ombra, segueix treballant i millorant.
Mourinho és perillós, però sobretot és molt llest. També ho és Guardiola, que sap que per sortir guanyador les coses no han de canviar i precisament no ha d'entrar al joc de Mourinho. Per això se n'allunya. En la seva croada, Mourinho té el suport de grans sectors de la premsa. Guardiola ha repetit en més d'una ocasió que "aquesta guerra -la mediàtica- està perduda". Sembla estrany que després de tants anys de conèixer Mourinho -ja ho va fer al Porto, al Chelsea i a l'Inter- l'opinió pública segueixi caient en la seva trampa.
