Hi ha escenaris que demostren que, en aquests moments, Catalunya podria estar lluitant per guanyar algunes de les competicions esportives més importants del món. El potencial català queda demostrat i per demostrar en dues situacions actuals que brillen a ulls del món. No són paraules buides ni escenaris idílics. Els protagonistes són, un cop més, l'hoquei patins i el futbol.
En primer lloc, aquesta setmana passada s'ha tancat la Copa Amèrica d'hoquei patins a Vic amb victòria final per Catalunya. Rebel·lant-se contra la ridiculesa de la definició, Catalunya ha superat les millors seleccions americanes en una competició amb un clar segell català: l'organització, el campió i la subcampiona. La projecció del títol seria mundial a falta de 3 seleccions més de gran potencial: Itàlia, Portugal i Espanya -en funció del planter del qual disposaria. A la final, els catalans han superat l'Argentina en la competició masculina mentre que en la femenina els papers s'han intercanviat. Aquestes setmanes, en futbol, s'està disputant el Mundial de Sudàfrica.
D'entre les 32 classificades per aquesta fase final hi ha 6 seleccions de països amb menys habitants que Catalunya -Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Uruguai, Paraguai i Nova Zelanda. A més, a la fase de classificació, hi han participat equips com els d'Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord, presents en d'altres mundials i amb un estatus sobiranista peculiar. El nivell futbolístic català, per història i per rendiment actual està per sobre de, com a mínim, una desena dels equips mundialistes. Potser per força política no ens deixaran competir. Per sentit comú, sí, i a molt bon nivell.
