Aquest passat cap de setmana s'ha tancat una nova edició de la Volta Ciclista a Catalunya. Un nou miracle. Les condicions econòmiques globals, el trajecte de baixada de molts esports i competicions, i la dependència suïcida dels ajuts públics converteixen cada nova edició de la Volta en un miracle.
s una de les proves més emblemàtiques del nostre país. s la cursa per etapes més antiga del món darrere el Tour i el Giro. s una nova exposició pública de l'esport en majúscules. Si la deixem perdre, tots ens serem responsables. Tots fregarem l'absurd. Molt probablement no s'ha de patir en excés per la pròxima edició. Aquest supòsit però, té trampa.
El 2011 la Volta celebrarà el Centenari, aquella gran efemèride que provoca tota mena de sobreesforços en il·lusió i copets a l'esquena per sortir en una fotografia per a la història. I després, què? Aquest és el gran mal del ciclisme al nostre país; mirar al present i deixar estar el futur. I a molts encara els sembla que el present és prou bo. No, hem de ser molt més exigents. Ara mateix hi ha una desena de ciclistes catalans professionals i de gran nivell. Sense anar més lluny, a la Volta 2010 el primer i el segon classificat són catalans. Hi ha un director d'equip català, un fet prou remarcable. I tenim una prova, la Volta, que es mou enmig del calendari UCI Pro Tour.
No obstant, la pluja d'idees atormenten la situació del ciclisme a Catalunya. Els protagonistes, els ciclistes, fan la seva feina a la carretera. Però a més -a diferència de molts altres esports- es queixen públicament, reivindiquen el ciclisme català. Hi tenen tot el dret i, segurament, també tenen raó. Al País Basc, actualment tenen un equip professional propi amb una estructura completa d'equips de formació. El nombre de ciclistes professionals multiplica els que tenim a Catalunya. I el nivell, si haguéssim fet les coses bé, podríem superar-lo.
Moltes grans promeses s'han quedat pel camí per falta d'ajuts. Hem perdut dues proves emblemàtiques com són la Setmana Catalana i l'Escalada a Montjuïc. Per llogar-hi cadires! I aquest any, un cop més, hem deixat escapar la possibilitat de tenir un equip català -amb el nom de Catalunya ben gran al pit- que tindria possibilitats de córrer a la Vuelta i al Tour i que promocionaria el creixement dels joves talents. La generació d'or del ciclisme català ronda els 30 anys. Darrere seu només hi ha un gran forat negre. Algú hi posarà remei?
