L'últim derbi Espanyol-Barça a l'Estadi Olímpic Lluís Companys passarà a la història pel llançament de bengales i els incidents protagonitzats per la part de l'afició menys homologable dels dos clubs. Queda clar que els grans culpables de tot el que va passar són els salvatges que organitzen els incidents. Dit això, però, i vist amb certa perspectiva, si que es poden buscar responsables últims d'una corrent de fons que els últims mesos surt a la superfície al futbol estatal.

 

Laporta i Daniel Sánchez Llibre no s'aguanten. No es parlen. Els dos presidents dels dos clubs de futbol més importants no tenen relacions. O pitjor. Tenen una relació conflictiva, d'agressió verbal-resposta immediata. Fa anys que no es fa dinar de directives. Seria el més injust del món acusar Laporta de permissivitat amb els violents. Tot el contrari. Tal com el mateix Laporta retreia als aficionats de Montjuïc que l'increpaven, ell no els deixa entrar. L'Espanyol no ha estat tan contundent en aquesta lluita però també seria injust parlar de connivència.  

Ara bé, algú podria pensar que una relació fluida entre els dos presidents hauria pogut facilitar una trucada telefònica prèvia al partit. Encara que només fos per avisar que un grup dels violents del propi club es dirigia a Montjuïc. Potser amb una relació menys tensa entre els de dalt ens hauríem estalviat la vergonya que vam sentir tots.