Després de l'aposta de Joan Rigol i dels informes i assessoraments del CATN, s'obre la possibilitat que l'estiu de 2013 serveixi a les forces polítiques sobiranistes per a reflexionar de la necessitat d'una entesa pel dret a decidir, tot i que hi poden haver problemes amb l'afer del Palau de la Música i amb els pressupostos. Tots dos afers poden ser agents que obrin fissures entre aquestes forces polítiques.
Però aquest Onze de Setembre la il·lusió i la responsabilitat, juntament amb la cadena humana a Catalunya i el simbolisme al món de desenes i desenes de cadenes humanes a moltes ciutats de tots quatre continents ens colocaran a la pista de sortida cap al referèndum del setembre de 2014, una data inajornable.
En aquestes setmanes també hi haurà intents per part de l'Estat, dels poderosos i de la quinta columna unionista d'atemorir i desmobilitzar la majoria social per la independència. A hores d'ara no sabem què pot passar, a què es poden atrevir... Si van "a les braves", hem guanyat. Actituds antidemocràtiques, violència física o jurídica, eliminació de les nostres institucions nacionals... tot això faria que Europa i el món civilitzat i democràtic es possessin al nostre costat i entenguessin millor que mai el conflicte i el pleit polític català amb Espanya.
Però també poden tornar a optar per la intel·ligència i les clavegueres. Això sí: ara sense contemplacions de cap mena. Ara poden endegar una ofensiva contra persones i institucions en la qual es llanci sobre de totes elles tota mena d'escombraries inventades, reals o prefabricades. I davant d'aquesta estratègia cal estar molt i molt preparats i endurits. Són un Estat agònic i això els fa imprevisibles i perillosos.
Cal un Estat major a l'ombra capaç d'actuar amb contundència i autoritat moral"
Fins ara les nostres institucions s'estan carregant de raó i segueixen pas a pas tots els processos legals. I ho fan a cara i pit descobert: la Generalitat, els partits sobiranistes, el Parlament de Catalunya, Joan Rigol, el CATN i la societat civil. Però si els plans previstos fallen o no arriben a funcionar, cal tenir el famós pla B. Encara més: cal tenir una estratègia pautada i un Estat major a l'ombra, capaç d'actuar amb contundència i autoritat moral i política per tal de conduir des de l'excepcionalitat i l'unitat el procés cap a la fita del setembre de 2014. Peti qui peti. Sense por i amb decisió.
És ara o mai. Tenim una escletxa a la història i res no ens aturarà i, si ho pretenen, hem guanyat... Ens queda un any per a la fita més important de les nostres vides. Endavant units: ningú no podrà amb nosaltres, som més dels que ells voldrien. El futur és nostre.
Col·lectiu 2014