El màxim responsable de l'Ertzaintza dedica temps, energies i molts diners en intentar convèncer a tothom que tot continua igual, que res no ha canviat ara que Batasuna aposta exclusivament per les vies polítiques i que ETA ha decidit donar un progressiu cop de timó a favor de l'estratègia civil aprovada per les bases independentistes.
El conjunt de l'esquerra abertzale bull en un constant brainstorming d'idees preparant la futura autopista cap a la pau, primer i, si pot ser, cap a la independència basca després, amb el democràtic motor del Dret a Decidir pel mig. I Rodolfo Ares, impassible, diu que és molt positiu que ETA hagi suspès els atemptats però que a ell, al govern basc, al ministre Rubalcaba i al PP no els enganyen un grup d'encaputxats. Ares s'ha quedat quiet, fent d'apologeta de l'immobilisme polític i de la tolerància zero contra els independentistes.
Perquè els bastons i les detencions segueixen caient contra les organitzacions legals, al·legals, il·legals i clandestines de l'esquerra abertzale -Askapena, Ekin, Batasuna, ETA, etc. - però el conseller d'interior també té en el seu punt de mira el Pol Sobiranista que estan edificant els independentistes més enllà de sigles limitadores. Ja fa mesos que Ares envia missatges a Eusko Alkartasuna i Aralar en un intent de fer desistir a aquestes dues formacions de col·laborar políticament amb el partit de l'encara empresonat Arnaldo Otegi.
De moment són advertències: "Em sembla una equivocació que Aralar assumeixi novament moltes de les posicions dels radicals abertzales. També és un terrible error que un partit amb una llarga trajectòria democràtica com EA s'embarqui en el pol sobiranista renunciant a exigir-li a ETA, sense embuts, que abandoni definitivament la violència. Seria molt greu que EA es convertís en el Cavall de Troia que porti els radicals abertzales a la política sense fer els seus deures."
Cada cop que parlen del Pol Sobiranista, els socialistes recorden amb insistència que és un projecte polític que pretén marginar, superar i substituir al PNB. D'aquesta manera el PSE s'assegura que els penebistes no tinguin temptacions de recuperar els tics sobiranistes de l'època Ibarretxe. La millor opció per al Lehendakari López, el president Zapatero, l'opositor Rajoy i l'Espanya única és que el PNB es porti bé, sigui assenyat, moderat i no vagi més enllà d'exigir el compliment íntegre de l'Estatut de Gernika. Confortables paràmetres que Iñigo Urkullu ha assumit sense fer soroll, com s'ha pogut veure aquests dies amb el traspàs de les polítiques actives d'ocupació i la negociació amb el PSOE dels pressupostos espanyols pel 2011.
El problema de la realitat és que no es pot ocultar. s difícil ignorar l'evidència però quan es persisteix en aquest inútil intent afloren les contradiccions. Li ha tornat a passar a Rodolfo Ares. Si la cantarella oficial estableix que ETA no s'ha mogut ni un centímetre i que Batasuna no ha trencat amb la violència, per què el conseller destaca que "sí que és una novetat que entre ETA i el món de Batasuna existeixi una situació de tensió i conflicte"? I tot seguit encara afegeix: "Sé que la majoria dels radicals abertzales volen fer política." I això és precisament el que més torba l'ànim al conseller Ares, que l'esquerra independentista -Batasuna, Aralar, EA, Abertzaleen Batasuna- creixi, es multipliqui, convenci a la majoria dels abertzales, fagociti el PNB i democràticament i pacífica posi contra les cordes a l'Estat. La recepta és vella i Espanya és tota una especialista en la matèria: pal i pastanaga. Repressió contra els perillosos i dividits independentistes i beneficis materials i polítics per als moderats autonomistes que sempre juguen amb els límits però sense superar-los mai.
