L'inici i el final del 2008 marquen, d'una manera molt gràfica, què ha passat al llarg d'aquest any que ja hem deixat enrere: el sis de gener la Guàrdia Civil detenia a dos presumptes membres d'ETA a la població guipuscoana d'Arrasate i el passat 31 de desembre, a Bilbao, una furgoneta bomba, carregada amb 100 quilos d'explosius, destrossava part de la seu central d'EITB, la ràdio i la televisió públiques basques. Entre aquests dos fets s'han produït centenars de detencions de militants i simpatitzants de l'esquerra abertzale -una cada dos dies, l'Estat espanyol ha il·legalitat a dos nous partits independentistes -EHAK i ANB- i ETA ha cremat centenars de quilos d'explosius en atemptats amb cotxes bomba i ha assassinat a quatre persones -l'exregidor socialista d'Arrasate, Isaías Carrasco, un guàrdia civil a Legutio, un oficial de l'exèrcit a Santoña i un empresari basc a Azpeitia.
Les conseqüències del fracassat procés de pau s'han continuat patint durant el 2008 amb un marcatge molt ferri entre el govern de Zapatero i ETA. S'ha imposat la dinàmica de l'acció - reacció i per cada atac d'ETA l'Estat ha contestat amb una operació policial. Les dues parts necessiten demostrar al contrari que, malgrat l'intercanvi de cops, la capacitat de resistència es manté inalterable.
L'any que ha marxat també va tenir un destacat protagonista durant força mesos: la famosa consulta del Lehendakari. Per impuls de l'executiu del PSOE, el Tribunal Constitucional va prohibir la celebració d'una inofensiva consulta popular, prevista pel 25 d'octubre, i convocada perquè els bascos diguessin no a ETA i sí al diàleg polític.
El PNB acatà el veto espanyol sense massa escarafalls i, fins i tot, setmanes després el partit basc pactava amb el PSOE donar-se suport mutu en la votació dels pressupostos pel 2009, tant a Madrid com a Vitòria. La fallida experiència d'aquesta consulta i, sobretot, la nul·la reacció del tripartit basc davant la imposició espanyola han generat una gran frustració en els sectors abertzales. També és cert que en el PNB bona part dels seus dirigents han respirat alleugerits en confirmar-se el descarrilament de la consulta.
Des del punt de vista abertzale el 2009 serà un any complicat. Les eleccions autonòmiques previstes pel març seran molt ajustades. Es parla d'empat tècnic entre el PSE i el PNB. El "sorpasso" socialista es podria donar en aquests comicis. Ibarretxe i el seu partit podrien perdre l'hegemonia política a Euskadi, o no tenir prou suports al parlament de Vitòria per seguir governant com ha fet els últims trenta anys. La tendència a l'alça del PSE, la frustrada fusió a dos de les caixes biscaïna i guipuscoana i també la revolta dels futbolistes bascos -que s'han negat a jugar el tradicional partit amistós de Nadal perquè ho havien de fer sota la denominació de "selecció d'Euskadi", com pretenia el PNB, i no com a "selecció d'Euskal Herria"- són signes que demostren la debilitat de la formació presidida per Iñigo Urkullu i que apunten cap a un canvi de cicle polític.
Aquest any que comença també haurem d'estar molt pendents dels tribunals. El vuit de gener, per primera vegada en la història, un Lehendakari haurà de seure al banc dels acusats -juntament amb dos dirigents del PSE i cinc de l'esquerra abertzale- per haver-se reunit en públic i en privat amb representants de la il·legalitzada Batasuna durant el període de l'últim procés de pau. A més, l'Audiència Nacional reactivarà els macrosumaris contra els independentistes bascos i jutjarà els casos coneguts com "Udalbiltza" i "Batasuna". Durant aquest 2009 s'espera que el Tribunal d'Estrasburg es posicioni sobre la il·legalització de Batasuna. Una sentència de la justícia europea que el govern de Zapatero tem -i molt- ja que podria quedar en evidència la seva estratègia de terra cremada contra l'esquerra abertzale. Amb aquest intens calendari pel davant es confirma que l'agenda basca tornarà, un any més, a marcar la política espanyola.
La "Guerra del Nord" continuarà, doncs, al llarg del 2009 sense que ningú pugui dir encara la última paraula i amb el conjunt del nacionalisme basc contra les cordes per la seva incapacitat d'articular un pol independentista que planti cara al poder espanyol per sobre de tàctiques electorals, de partidismes i de divisions estèrils que només contribueixen a l'afebliment de la part basca.
