Desactivat el Factor De Juana, el govern espanyol i l’esquerra abertzale recuperen una certa tranquil·litat. A cap dels dos els interessava la mort del pres d’ETA, perquè hagués obert un escenari més incert encara, però –també convé reconèixer-ho- no insuperable. Per tant, solucionada la distorsió que suposava la vaga de fam, poden continuar treballant sense pressions, tantejant el terreny per tornar a edificar un altre procés de pau d’aquí uns mesos. Així, doncs, es rebaixa la tensió en la vessant PSOE-Batasuna, no en la que afecta el PSOE-PP, que va en augment.
El cas De Juana demostra, en aquest sentit, que la pressió dels populars sobre els socialistes és relativa. Els límits sobre l'actuació del govern espanyol els fixa Zapatero i no Rajoy. Per molt soroll mediàtic i polític, per moltes manifestacions al carrer de l'AVT, Zapatero ha decidit enviar a casa el pres basc. És a dir, si vol, pot. Estem davant d'una qüestió de voluntats. Hi haurà un nou intent d'impulsar un procés de pau en la mesura que el PSOE ofereixi garanties a l'esquerra abertzale de la seva disposició a enfrontar-se al PP i, sobretot, d'assumir compromisos a favor d'una resolució democràtica pel conflicte basc. Ho ha resumit molt clarament el secretari general del sindicat LAB, Rafa Díez, referint-se al trasllat d'Iñaki de Juana a Euskadi: "Espero que d'una vegada per totes, després d'onze mesos d'especulació [en referència al frustrat procés de pau de l'any passat] Zapatero entri ja en el que han de ser compromisos concrets per construir solucions polítiques."
Ara, l'independentisme basc està a l'espera de veure si el moviment de fitxa en relació a De Juana Chaos suposa un punt d'inflexió en la política penitenciària de l'executiu espanyol. Primer, perquè hi ha més presos d'ETA greument malalts i d'altres amb les penes ja complertes que encara no han sortit al carrer i, segon, perquè si Zapatero desitja recuperar el fil del procés de pau, ha d'acabar amb la dispersió dels presos bascos. Al líder del PSOE no li queden massa opcions, amb dues cites electorals molt importants, les eleccions municipals i forals al maig, i el comicis generals de l'any vinent, en els quals es juga el ser o no ser. Té dues possibilitats: o fer gestos de distensió, permetre a Batasuna fer política, deixar sense efectes la Llei de Partits, etc., o bé no fer res. Amb la primera opció guanyarà oxigen polític, l'esquerra abertzale també es mourà -ETA inclosa, amb un anunci constructiu i tranquil.litzador- i amb l'ajut parlamentari de la resta de formacions, incrementarà la sol.litud del PP. Amb la segona opció, la de l'immobilisme, permetrà que els de Rajoy creixin i, possiblement, el PSOE acabi devorat. Faci el que faci, doncs, el PP atacarà indiscriminadament. Per tant, millor intentar l'única sortida, la del procés de pau, el millor programa electoral al qual pot aspirar.
El que ha succeït amb De Juana ens deixa una lliçó més. Els socialistes espanyols només faran concessions quan no els quedi cap altre remei, només forçats per les circumstàncies i la determinació del contrari. A l'exmembre del Comando Madrid -protagonista de dues vagues gairebé consecutives- només l'han retornat a casa quan han comprovat que moriria en qüestió de setmanes si no desactivaven la protesta. Pel camí han quedat múltiples intents i enganys perquè el pres aparqués les seves reivindicacions de quedar en llibertat. L'actitut mantinguda per De Juana també marca el camí que ha seguir el conjunt de l'esquerra abertzale davant Zapatero si pretén que, en el futur, la legislació espanyola incorpori i reconegui el dret d'autodetermianció del poble basc.
