Han passat deu mesos des de l'últim atemptat mortal d'ETA. Deu intensos mesos marcats pel debat intern a l'esquerra abertzale sobre la viabilitat de la lluita armada.
A Brussel·les, el 29 de març, un grup de mitjancers internacionals reclamava a ETA un alto el foc permanent. I l'organització armada ha mogut fitxa. Ha assumit la petició de destacades personalitats mundials -entre elles la Fundació Nelson Mandela- i recentment ha posat sobre la taula del govern espanyol una treva de facto. Li ha comunicat a Zapatero la seva intenció de no cometre atemptats. s una treva no declarada públicament. La resposta de l'executiu socialista ha estat actuar com si res no hagués canviat. Rubalcaba ha intensificat la pressió sobre ETA a França i han continuat les operacions policials contra l'organització basca.
Imagineu-vos un camp de futbol. Un dels equips -ETA- li diu a l'altre -el govern espanyol- que no juga el partit. Però Zapatero i Rubalcaba decideixen jugar-lo sols i a porta tancada. Sense equip rival, els socialistes no paren de marcar gols a una porteria buida i cada cop que en fan un, el PSOE surt de l'estadi i anuncia a l'opinió pública que va guanyant el partit contra ETA. I des de la grada, els àrbitres de l'encontre -els mitjancers internacionals- no perden detall i prenen nota de tot el que veuen. De l'absurda situació creada per les urgències i necessitats del gabinet socialista.
ETA ha aparcat els atemptats per reforçar el múscul polític de l'esquerra abertzale. s una decisió unilateral. Les armes callen per donar recorregut a la il·legalitzada Batasuna. No és una treva com les anteriors. Aquesta és diferent perquè no busca un diàleg amb l'actual president espanyol. ETA és conscient de l'extrema feblesa política de Zapatero pel desgast que està patint a causa de la precària situació econòmica.
El conflicte basc torna a perfilar-se com a l'únic salvavides dels socialistes
ETA necessita un govern espanyol fort que controli tots els mecanismes de poder de l'Estat per garantir que els acords que s'adoptin en un autèntic procés de pau es facin realitat sense entrebancs. I això, ara mateix i encara que s'ho proposés, no ho pot fer un Zapatero assetjat per la crisi, per les enquestes adverses i per un PP que ja es veu prop del Palau de La Moncloa malgrat els casos de corrupció que l'esquitxen. s més, Zapatero i Rubalcaba fan veure que la prioritat d'ETA continua sent la d'atacar, la de matar per justificar així noves detencions que pretenen transformar en vots en les pròximes cites electorals.
Hi ha molts nervis a les files del PSOE. Davant les impopulars mesures anticrisi adoptades per Zapatero, el conflicte basc torna a perfilar-se com a l'únic salvavides dels socialistes. Tal i com estan les coses vendre l'aparent fi d'ETA, encara que no sigui veritat, pot ser la diferència entre guanyar o perdre unes eleccions. Durant l'última visita a Bilbao el ministre de l'interior transmetia optimisme sobre la derrota militar d'ETA. Rubalcaba feia seus uns versos del poeta basc, Gabriel Celaya: "Sóc feliç. Tan feliç. Si ara m'aixequés sortiria pel sostre. Estic, com es diu vulgarment, content."
En realitat està preocupat. Molt. En unes setmanes començarà a caminar l'aliança estratègica entre Eusko Alkartasuna i Batasuna. L'esquerra abertzale insisteix que estarà present a les eleccions forals i municipals de l'any que ve i el sindicat LAB anima a les forces independentistes a unir-se per construir l'Estat Basc.
No li durarà massa temps aquesta sobrevinguda felicitat al ministre de l'interior.
