Superats ja els primers cent dies de govern socialista, el Lehendakari de la Llei de Partits, Patxi López, es mostra cofoi i, mirant-se la punta de les sabates, repenjat sobre un arbre del jardí del Palau d'Ajuria Enea, fa balanç i diu sense complexes: "Li hem donat la volta a la truita. Euskadi és un oasi davant la bronca política del conjunt d'Espanya".
Més que un oasi és un pantà, una excepció perquè ha esdevingut l'únic territori de la Unió Europea on les institucions no reflecteixen la voluntat popular, on la minoria espanyolista s'ha imposat a la majoria abertzale gràcies a una tupinada electoral promoguda per la raó d'Estat.
Durant aquests cent dies el pacte de governavblitat entre el PSE i el PP ha sofert també una primera cicatriu. La negativa dels socialistes a impulsar una moció de censura a Àlaba per fer fora de la presidència de la Diputació Foral al PNB ha provocat una petita crisi de confiança entre els dos socis.
Si a l'inici del pacte el dirigent del PP, Antonio Basagoiti, deia que "no és amor sino sexe el que tenim amb els socialistes", ara, després d'aquesta decepció, el mateix Basagoiti assegura que "hem passat de sexe a parella de fet. El problema és que els sogres s'estan llençant els plats al cap." Els sogres als quals es refereix Basagoiti són Zapatero i Rajoy. De moment, l'acord basc PP-PSE està blindat a les turbulències que venen d'Espanya i sembla que no li afecten massa les picabaralles madrilenyes. A veure quant dura.
En el territori del nacionalisme basc, el nou president d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, està convençut que "només des de la unitat de les forces abertzales es pot donar la volta a l'actual panorama polític." El que intenten per separat i sense èxit Eusko Alkartasuna, Aralar, el PNB i la il·legalitzada Batasuna és girar la truita. Però, ara mateix, els abertzales no tenen gallina, ni ous, ni oli, ni paella i tampoc disposen de cuina. La Llei de Partits ha permès amputar el cos electoral basc i, a causa d'aquesta maniobra, el PNB ha perdut el govern de Vitòria.
La desunió abertzale encara persistirà i no sols per culpa d'ETA. La violència és un obstacle, és cert, però l'aposta autonomista del PNB d'Iñigo Urkullu, també. Així, doncs, el menú polític que poden oferir els abertzales hores d'ara és minso i de poca qualitat, gens engrescador, i tota l'avantatge és per al Lehendakari i el seu conseller d'interior. Patxi López i Rodolfo Ares han apretat l'accelerador de la repressió policial contra l'independentisme per barrar qualsevol sortida dialogada.
"ETA -assegura López- no aconseguirà mai res, ni amb la violència ni deixant la violència." Sense violència tampoc? Està dient el líder del PSE que ja no valdràn en el futur les vies exclusivament polítiques i democràtiques per fer realitat un projecte sobiranista a Euskal Herria? s un somiatruites.
