Un transatlàntic de milers de tones no pot virar en cinc segons. Un cotxe de Fórmula ú no pot frenar en sec a 300 kilòmetres per hora. Una organització militar que acaba de complir 50 anys no pot enterrar la destral de guerra de la nit al dia. Necessita un procés de transició per passar de les armes a les urnes. Dit això, és del tot necessari que ETA es desactivi el més aviat possible. Cada dia que passa sense atemptats és una bona notícia. Cada dia que passa sense que arribi l'esperat comunicat per part d'ETA dient que plega o que es posa al servei de l'estratègia política, pacífica i democràtica de l'esquerra abertzale és una notícia preocupant perquè el temps passa, hi ha molt en joc i la impaciència comença a detectar-se entre les files de l'independentisme basc.
A més, els mitjancers internacionals que han emplaçat a ETA a fer un gest de distensió esperen des de fa mesos una resposta que no acaba de concretar-se. Per contra, el PSOE i el PP són els principals beneficiaris d'aquesta situació d'impasse. Els va bé per seguir menystenint les reivindicacions del nacionalisme basc. L'amenaça no desactivada de la violència és la gran excusa per seguir en aquest còmode i confortable immobilisme. Però les coses sembla que es mouen en la direcció contrària als desitjos de Zapatero, Rubalcaba, Patxi López o Mariano Rajoy.
ETA ha aprofitat un acte d'homenatge a Jon Anza -un dels seus militants mort en estranyes circumstàncies a principis d'any a Toulouse- per reaparèixer i, sobretot, per enviar un missatge en clau interna, a les bases de l'esquerra abertzale. El passat 25 de juliol, tres membres de l'organització, encaputxats, es van adreçar a diversos milers de persones a la plaça de Ziburu, al País Basc francès, per afirmar que "sabem el que ha costat arribar fins aquí i aquest és el fructífer resultat de la lluita duta a terme fins ara: Euskal Herria és a les portes de viure un període de canvi, per poder recuperar la veu pròpia. Avui és una opció que sentim pròxima i que és possible aconseguir".
ETA prepara als seus per donar el viratge cap a les vies exclusivament polítiques i, de retruc, fa saber a tothom -govern espanyol i mitjancers internacionals- que va per feina.
No es pot amagar que dins de l'esquerra abertzale "civil" -Batasuna, el sindicat LAB, etc. - continuen existint partidaris de la lluita armada que no comparteixen la nova estratègia a favor de les vies polítiques i pacífiques. Unes diferències que, de ben segur, també es donen en el si d'ETA. Però és important destacar que aquests sectors proclius a la mà dura són, ara mateix, minoritaris en el conjunt de les organitzacions que conformen l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc.
Pocs dies abans de la intervenció d'ETA a Ziburu, Rufi Etxeberria, un dels principals dirigents de la il·legalitzada Batasuna, declarava a una revista local guipuscoana que "ETA està ajudant" al procés impulsat per l'esquerra abertzale des de fa mesos i que no preveia cap atemptat: "Hem iniciat un camí a favor de les vies polítiques i democràtiques. Per tant, aquest camí no admet ni activitat armada ni tampoc la repressió de l'Estat. Al conjunt de l'esquerra abertzale li correspon fer aquesta aposta, i l'Estat sap també quin serà el nostre comportament. La via útil, l'única, és la política i democràtica. Altres fórmules no concorden amb això".
I és en aquest port on ha d'atracar el transatlàntic d'ETA. El missatge de Ziburu confirma que l'organització basca ha deixat enrere la màxima bel·licista de "si vols la pau, prepara't per a la guerra" i que està d'acord en aplicar una de nova: "Si vols la pau, prepara't per fer política". Els Principis Mitchell en estat pur.
